Ara toca costa atlàntica

Tal i com us he dit ja sóc a Puerto Madryn, a la costa atlàntica Argentina. El poble no té cap tipus d'interés realment, només la gran quantitat de fauna marina que habita i/o transita per aquesta zona: Balenes, orques, llops de mar, cormorans, dofins; i això gràcies a que els corrents antàrtics quan xoquen amb les Malvines generen fortes corrents que transporten una quantitat important de nutrients, base de la piràmide nutricional.

Així que tot just després d'arribar i encara entumit per les 14 hores de bus, m'he plantejat fer una sessió de canoa per la platja, però a l'hora de veritat s'ha aixecat vent i tenia sensació de fred, m'han dit que l'aigua encara era freda, motiu pel que m'he fet enrera i he llogat una bici.

Així que xino-xano he acabat fent uns 40km en bici per camins de pedres fins arribar a Punta Lomo, reserva de llops marins i cormorans. La colònia és petita, però com que durant la tarda tenia poques opcions a fer massa cosa, tret del citytour (el nom ja tira enrera). Ha estat entrentingut i he fet una mica de cardio i de cames.

Continuo a l'estepa, no és tan àrid com a la zona pre-andina, però es manté la poca vegetació amb matolls baixos i de fulla estreta i dura, típica de zones amb poca aigua. El que passa que aquí hi cal incorporar els diferents tons de blau de la zona marítima. Així que el paisatge canvia una mica.

El que he trobat fantàstic és com d'importants són les marees en aquesta zona, amb retirada de l'aigua fins a 15 metres quan coincideixen en alienació sol, lluna i terra. Les fotos no fan justícia, però m'he quedat tan sorprés que m'ha fet adonar que el nostre Mediterrani tan sols és un mar petit.

Per avui s'acaben les garrofes. Soparé aviat i a dormir que demà toca ruta llarga més avistaments. A veure quantes bèsties puc caçar, amb la càmara, esclar!.

Ruta 25. Bariloche-Puerto Madryn

Ha arribat l'hora de deixar Bariloche. També ho faig amb recança ja que tot i que aquesta zona és menys espectacular, hi he passat uns bons dies i potser m'he dedicat més temps a mi mateix i hi he fet més vida social, tot gaudint i intercanviant punts de vista amb locals de la zona.


Però tal i com he dit és temps de marxa, deixem la província de Rio Negro per endinsar-nos a la provincia de Chubut, la que recorrem d'oest a est per deixar la serralada Andina i acostar-nos a l'Atlàntic. Són 14h hores de bus, però és un viatge completament diferent pel que fa als estandards de comfortabilitat, al realitzat en la ruta 40. Butaques àmplies que es transformen en llits, servei de cafeteria, sopar a bord, i a més amb la sort d'haver aconseguit un seient individual a primera línea de bus, pel que frueixo de vistes frontals i laterals.

Quan passem pel control policial on ens van parar a l'arribada a Bariloche, ens tornen a para i es confirmen les meves sospites que la seva funció bàsica és impressionar als turistes. Però aquest cop estem de sort i només hi passem cinc minuts.

Pel que fa a la resta del viatge poca cosa més a dir ja que al fer-el de nit i anar cansat, dormo des que acabo de sopar fins les 7 del matí, és a dir que per una vegada m'he perdut l'estepa. Però ara ja a Puerto Madryn, a veure si estic de sort i puc veure i gaudir de la fauna de la zona.