Rosario, l'arribada

Ja em sento com a casa. La trobada amb l'Edu ha estat relaxant, tal i com preveia. Estic al centre de Rosario, una ciutat gran, 2 milions d'habitants, gens turística però alhora més occidental i ordenada que Buenos Aires, i amb uns interessants edificis noucentistes al centre. Amb persones ballant tango al carrer, avui n'era el dia internacional.

Sopar amb la mare Yolanda i amb amics. Pasta casolana feta per la “vieja” que gaudeixo amb fruïció, després de tants dies menjant de “resto”. Passeig per la zona monumental. Cervesa a la ribera del riu Paranà. I esquivada de mosquits que resulta impossible malgrat el repelen, i ja tinc uns quants borrots molestos però inevitables.

Aquest matí de dissabte relaxat, veig tv3 internacional, esmorzo, llegeixo el diari, bec mate i passo un tranquil dia casolà per afrontar descansat una tarda més moguda de descoberta més intensa de la ciutat i el seu entorn.

Relaxat

Avui ha acabat la meva fase expedicionària i em retrobo amb una cara coneguda, l'Edu. Aquest simple fet confereix a les vacances un nou caire, ja que tan bon punt ens trobem, em relaxo i començo realment les vacances.

El dia ha començat a Iguazú amb normalitat, me matat un parell d'escarabats gegants, m'he afaita el cap, m'he dutxat, he esperat que em passessin a recollir per anar a l'aeroport internacional d'Iguazú, he fotografiat papallones, el vol ha sortit amb retard i m'ha fet improvisar.

Però tot a sortit rodat i he pogut agafar un vol cap a Rosario evitant un trajecte de 4 hores en bus. El vol ha estat tota una experiència ja que he volat amb un SAAB d'hèlix, avió petit de només 33 places per ésser ocupades. Vaja que en principi m'ha fet una mica de por, però al final s'ha mogut menys del que m'esperava.

Els culés que sàpiguen que aquesta és la ciutat natal de Messi. Potser m'impregno de l'art que diuen que té i torno fet un crac del futbol. Motiu pel meu convilatà d'honor Guardiola em contracta i em paga una millonada! Jajaja

La veritat és que ara mateix una mica cansat de tants kilòmetres i amb ganes de veure a la meva gent, però si ho racionalitzo us dic que tampoc tinc ganes de tornar a la vida real. L'Argentina espectacular és molt digne de ser gaudida, us la recomano, al mateix temps que el país real, malgrat són moltes diferències socials i culturals que ens separen tots pretenem el mateix: sobreviure el màxim de bé.