Cal dir també que és dura ja que són 40 minuts de camí per la morena de la glacera, tot pujada, fins a accedir a la part superior del bloc de gel, 250km quadrats, que evidentment no hem recorregut, on hi hem estat unes tres hores. L'ascensió és en grup reduït de no més de 15 persones incloent-hi als dos guies, et col·loquen els grampons, l'arnés de seguretat i a caminar sobre gel. Van obrint camí ja que tot i passar per la mateixa zona, degut al vent i a la força del gel no hi ha camins marcats.
Les formes del gel són espectaculars i la intensitat de blaus que capta l'ull són innumerables. Realment ha estat dur a estones ja que ha nevat també, però l'esforç, l'experiència i el preu pagat ha valgut realment la pena.
El descens de la glacera es fa més suportable, malgrat el cansament acumulat, i tot el bo s'acaba. En aquest cas te'l fan acabar amb un vaset de whisky, que entra d'allò més bé després de l'esforç realitzat. Un petit premi per tornar sencer i a dormir a l'autocar els 80km que hi ha fins el poble.
Aquí s'acaba la meva experiència per les glaceres dels Andes. Demà inicio el camí per la ruta 40, ruta que creua la Patagònia tot seguint la Cordillera Andina. Són dos dies de viatge per un desert estèpic. Carretera i colors marrons, tot i un contrast que espero explicar-vos tan aviat com torni a tenir connexió amb el món ja que durant aquests dos dies estaré una mica perdut, però bé.
Salutacions al Jordi que s'ha afegit a la llista de seguidors, i aprofito per dir-te que avui el trekking l'he fet amb una parella de catalans que em recordaven la hòstia a tu i a la Marta, jeje ja us he trobat dobles.
Vinga una abraçada per tots i fins d'aquí a dos dies.
