Ja a casa

Després de dotze hores de vol ja he tornat a casa. Amb una motxilla plena de vivències i sensacions que ara em toca acabar de processar. Alhora que impactat pel fred que fa ara al meu país, la veritat és que és més difícil de suportar aquí que no pas a Ushuaia, la fi del món, però la veritat és que tinc ganes de veure-us a tots ben aviat.

Moltes gràcies pel seguiment que heu fet en la distància i espero que en la mínima mesura hagueu pogut gaudir de les emocions que he intentat comunicar-vos.

Fins la propera,

Joan.

esperant per embarcar

El darrer matí a Buenos Aires va estar plovent de forma torrencial. Es a dir que va ser limitat, i bona part de la tarda va estar plovisquejant, vaja que tampoc la vaig gaudir massa. Coses que passen.

Però al vespre va tocar sopar de despedida amb una bona parrillada, tot i que no vaig menjar massa ja que estic inflat i amb ganes de tornar a començar la rutina del gimnàs, si l'aguanto.

Ara ja fent temps a l'aeroport i amb moltes ganes de tornar a ser casa. Però falta el darrer tràmit, tretze horetes de vol que no són res. Per cert m'he trobat una agradable sorpresa als taullels de facturació, ja que entre molts altres idiomes, et saluden el vol també en català. Ja m'he sentit més a casa.

darreres 24h

Acabo de veure a les notícies que hi ha una onada de fred polar al nord de la península, però malgrat això encara tinc ganes de tornar i de no sortir de casa en dos dies! Sempre amb contradiccions, jeje, deu ser condició humana. A part que ara em toca fer reflexió general de tot el mes que he passat ja que amb tanta intensitat, un perd la relativitat.

La veritat és que les darreres hores són tranquil·les i sense massa coses per explicar. Passejades tranquil·les, esmorçar, dinar, sopar, dormir. Avui toca veure mercats de carrer i intentar comprar alguna cosa, però sense passar-se.

Bé gent, la propera ja és la darrera entrada desde Sitges. No crec que demà tingui temps ni oportunitat d'explicar res.

Amb ganes de retrobar-us a tots,

Joan

intentant relax en una ciutat estressant

Ara comença a sortir tot l'esgotament acumulat durant el darrer mes. És per aquest motiu que ja dedico avui divendres i demà dissabte al relax, bons aliments i alguna que altre cerveseta per a gaudir dels darrers dies d'estiu que em queden. Malgrat que no és fàcil en aquesta ciutat tan sorollosa i amb tanta gent.

Ahir al final no vàrem anar a l'espectacle de tango, estavem derrotats i a les 22.30 ja dormíem. Així que me l'he perdut. He sobreviscut tot un mes sense entrar a un show d'aquest tipus, però me'l reservo per a una propera visita.

En poc més de 48h ja torno a ser a casa. La veritat és que m'ho he passat molt bé i he gaudit de cada segon d'aquest darrer mes. Però ara també en tinc ganes de tornar a la meva rutina i sobretot dormir durant dos dies seguits al meu llit i a casa meva neta i acabada de pintar.

segellant passaport a Uruguai

Excursió a l'Uruguai tot creuant el riu de la Plata. Ha tocat llevar-se aviat altre cop ja que el ferri surt a les 8.30 i com en els avions cal ser-hi una hora abans, també perquè cal complir amb els tràmits duaners, que avui em tornen a segellar el passaport.

M'he perdut el trajecte d'anada ja que m'he quedat adormit tan sols sortir de la drassana fluvial i no m'he despertat fins arribar a Colonia, vaja que ja era en un altre estat, amb una hora diferent, una altre moneda, però tan sols havíem fet uns 20km, segons el local també un accent diferent malgrat que jo no sóc capaç de diferenciar-ne la diferència fonètica. Quines coses té la geopolítica.

El casc antic del poble és l'únic espai uruguaià declarat, per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Fou una colònia creada pels portuguesos i batallada fortament pels espanyols, per acabar essent, al segle XXI, un bonic poble que viu del turisme, ironies de la història, i que emmagatzema en els seus carrers diversos cotxes antics i vells. Tot i que aquests no estan pas protegits, segur que n'hi ha algun que la seva pasta costaria.


Després de la passejada, on sempre t'hi esperen sorpreses, i de dinar, toca migdiada a un banc de la plaça del poble. S'hi està bé ja que a sobre des d'un bar ens regalen un concert d'un combo de jazz que toca pels qui hi mengen, però que el podem gaudir tots.

Quan toca torna la sorpresa ens torna a visitar, novament la companyia de ferri ens regala una hora més a Uruguai, la llàstima és que ens obliguen a romandre dins la terminal i sense cap tipus d'informació, hi ha moments que fins i tot trobo a faltar la RENFE. Però finalment sortim només una hora i mitja més tard i el trajecte transcorre sense cap més incidència i amb temps per a una dutxa i preparar-se per a fer una turisticada típica: sopar amb espectacle de Tango al barri de Sant Telmo, alguna que altre se n'ha de fer.

Soho porteny

Després de la gran patejada d'ahir, que vàrem recórrer tres barris de la megalòpolis a peu, avui hi havia poca energia per a grans caminades.

Així que dia tranquil pel barri de Palermo, barri en creixement i expansió ja que s'està revitalitzant també com a zona “trendy” alternativa, vaja que és un barri de neohippies amb pasta.

Poca cosa més, a part de la visita al jardí japonès, molt cuidat i amb unes carpes que del grans que eren, feien por. Alhora que fèiem temps per a trobar-nos amb una ex convilatana sitgetana que des de fa un temps ha tornat a la seva ciutat natal.

La tarda acaba amb la visita a la casa museu d'Eva Perón. Personatge controvertit de la història argentina, però que no va malament per a fer una mica de sociopolítica contemporània. Vaja que la ciutat ja ha donat el que havia de donar tot i que m'esperava una mica més de la gran i mítica Buenos Aires, així que ara em dedicaré a gaudir dels petits o grans moments que la ciutat estigui disposada a oferir-me durant els darrers dies a la ciutat.

Boca vs Puerto Madero

El dia ha començat anant al mític barri de Boca, on varen arribar els primers colons, i la ciutat es va començar a desenvolupar. Tradicionalment ha estat un barri popular a tocar del que era el port, però ara tret dels dos carrers turístics que hi ha, es veu que és un barri perillós. La veritat és que massa encant no té, ja que és extremadament turístic per on es pot passejar i per on no s'hi pot passar un ja no hi entra.

També ha tocat visita al mític estadi de futbol conegut popularment com la “Bombonera”. Me l'imaginava més gran, però ple de gent ha de ser realment tot un experiment sociològic.

Després de passar per l'experiència del metro de Buenos Aires ha tocat el mític cementiri de la Recoleta, on hi ha enterrats insignes personatges portenys, com la mítica Evita Perón. Hi ha realment importants obres d'art funerari, però alhora és una mica tètric la veritat. Deixen les caixes a la vista, tancades al monument, però no m'he atrevit a fotografiar-les.

Hem continuat per la zona diplomàtica i d'alt stànding, per acabar la zona de moda i en desenvolupament que és Puerto Madero, zona d'oci, oficines i habitatges que s'està construint en una zona de dics que estan recuperant. La zona és curiosa, però extremadament cuidada respecte a la resta de la ciutat, motiu pel que desentona una mica la veritat.