Big Ice: caminant per la glacera del Perito Moreno

Finalment avui ha tocat dia d'esforç físic real: la caminada per sobre de la glacera Perito Moreno. Si des del vaixell les glaceres ja són impressionants quan et trobes sobre d'ella encara molt més, ja que més petit et sents dins una immensitat de gel que t'envolta. L'experiència és acollonant, perdoneu-me l'expressió.


Cal dir també que és dura ja que són 40 minuts de camí per la morena de la glacera, tot pujada, fins a accedir a la part superior del bloc de gel, 250km quadrats, que evidentment no hem recorregut, on hi hem estat unes tres hores. L'ascensió és en grup reduït de no més de 15 persones incloent-hi als dos guies, et col·loquen els grampons, l'arnés de seguretat i a caminar sobre gel. Van obrint camí ja que tot i passar per la mateixa zona, degut al vent i a la força del gel no hi ha camins marcats.


Les formes del gel són espectaculars i la intensitat de blaus que capta l'ull són innumerables. Realment ha estat dur a estones ja que ha nevat també, però l'esforç, l'experiència i el preu pagat ha valgut realment la pena.

El descens de la glacera es fa més suportable, malgrat el cansament acumulat, i tot el bo s'acaba. En aquest cas te'l fan acabar amb un vaset de whisky, que entra d'allò més bé després de l'esforç realitzat. Un petit premi per tornar sencer i a dormir a l'autocar els 80km que hi ha fins el poble.



Aquí s'acaba la meva experiència per les glaceres dels Andes. Demà inicio el camí per la ruta 40, ruta que creua la Patagònia tot seguint la Cordillera Andina. Són dos dies de viatge per un desert estèpic. Carretera i colors marrons, tot i un contrast que espero explicar-vos tan aviat com torni a tenir connexió amb el món ja que durant aquests dos dies estaré una mica perdut, però bé.

Salutacions al Jordi que s'ha afegit a la llista de seguidors, i aprofito per dir-te que avui el trekking l'he fet amb una parella de catalans que em recordaven la hòstia a tu i a la Marta, jeje ja us he trobat dobles.

Vinga una abraçada per tots i fins d'aquí a dos dies.

entre glaciars

Quina passada de dia!!!!! He fet 230 fotos, així que imagineu, i si no n'he fet més no és perquè no valgués la pena, sinó per què m'hauria perdut la visió a ull nu, realment la forma en que s'han de veure aquestes meravelles.

El dia ha començat aviat, a les 6am m'he llevat ja que a les 7am em passava a buscar “el ramat” per embarcar en un dels catamarans, part del monopoli que segons m'expliquen, controla el negoci de les rutes per els braços glacials del Llac Argentina. El camí cap el llac són 80km de desert patagònic amb guanacs, llebres, ocells diversos que no sé identificar, i un paisatge feréstec però captivador alhora.

Ja a l'arribada i després de pagar l'entrada al parc, m'he volgut desprendre dels prejudicis pel tipus d'excursió, ja que era la única forma de fer-ho, i de totes formes crec que és millor que als turistes ens tinguin a tots controlats en determinades, sinó ho destrossaríem tot massa de presa. Casualitats de la vida he anat a parar al costat de quatre tietes teresines catalanes, amb les que m'hi he implicat poc, però una mica si que hi he parlat.

El paisatge perilacunar per ell sol ja és impressionant, però quan arribes a la zona on es comencen a veure els icebergs, un deixa de mirar l'entorn per centrar-se en la bellesa que molècules d'aigua són capaces de crear.

Degut al gran nombre d'icebergs no hem pogut arribar a la glacera Upsala, la de més alçada de la zona, però la visió d'aquests icebergs ho ha compensat plenament. Posteriorment després de navegar una altra estona s'arriba a una glacera més petita, però tots ens hi hem quedat embadalits ja que era la primera que veiem sencera des de l'aigua.

Per finalment dirigir-nos al mític Perito Moreno. L'excitació prèvia dels meus companys de viatge es calma quan ens trobem davant de la immensa paret de gel de 30 metres d'alçada, que combinada amb el vent, la llum, el vent i les muntanyes genera un estat de benestar important, però un sentiment de petitesa del ser humà que segurament pel fet d'anar sol em fa pensar en quin punt estem nosaltres amb nosaltres mateixos i en les relacions que establim amb el nostre entorn físic i emocional.

Aquest petit relat són unes sis hores de navegació en un entorn que recomano a tothom qui en tingui la oportunitat, i que la gaudeixi acompanyat per un vaset de mate (Edu que con azucar no está tan malo).

Patagonia

Ja sóc al Calafate, punt de partida per gaudir dels glaciars. La ciutat no té cap tipus d'interés, cap n'hi un. És realment un xoc baixar de l'avió, trobar-se enmig d'un desert, fer uns 20km i trobar-se amb una ciutat completament artificial, a mi em recorda a Las Vegas en petit. Però és l'únic que hi ha si es vol gaudir de la bellesa natural que hi ha aprop.

Per altra banda estic content per l'hostatgeria on he anat a parar, Las Avutardas. És petita, en construcció, cap tipus d'encant excepte un llit magnific, i ho porta un paio molt amable. Ha estat una bona recomanació del madrileny que em vaig trobar a Ushuaia, ja que la resta d'hostetjeries que he vist són completament artficials, bé tot sembla de cartró-pedra aquí. Però deixo de queixar-me que no tinc cap dret a fer-ho, només és que estic xocat. A part demà l'únic que veure és aigua, gel i 300 turistes tirant fotos des d'un catamarà, i jo entre ells! jajaja. Potser hi haurà un dia que haurem de replantajar-nos el sentit del turisme i la forma en que el fem, però de moment jo continuo gaudint de les meves vacances.


La foto és del superaeroport del Calafate. Tots els aeroports són la hòstia aquí. Bé me'n vaig a sopar ràpid i passo de sortir per aquí ja que em fa repelús. A part m'he de llevar a les 6.30, perquè és tan dura la vida del turista??

ja fa una setmana

Avui fa una setmana que va començar la meva aventura, i és també el dia que deixo Terra del Foc per endinsar-me en la Patagònia. La reflexió final d'aquests darrers dies és que l'experiència està essent molt bona, tan pel que fa al fruïment del entorn que estic descobrint així com per l'experiència vital que estic gaudint.

El dia d'avui és d'immpàs. Matí tranquil amb darrer passeig per la ciutat, capuchino a una cafeteria del centre, despedida de la Sra. Zapruski, i anada a l'aeroport, on estic ara tot esperant que s'enlairi el meu vol cap El Calafate. Avui toca vol curt, i per tan espero que el retard no sigui de més de mitja hora! ja us mantindré informats.

Una abraçada molt forta per tothom. Ja que malgrat estigui força ocupat vaig pensant de tan en tan en tots vosaltres.

passeig pel parc natural d'Ushuaia

Bonic i relaxant dia passejant pel Parc Nacional d'Ushuaia. Faig la passejada acompanyat de la guia i d'una parella francesa força agradable. La passejada de quatre hores ha estat tranquil·la, dic passejada per què dir-ne trèking seria una mica massa pretenciós per la dificultat realitzada, però si que hi ha hagut moments en que el caminet, força enfangat, presentava cert nivell de dificultat. Res a dir dels paisatges, veniu vosaltres mateixos i feu-ne la valoració.

Després un dinaret de carn argentina acompanyada d'un vinet força bo, i per acabar la tarda una baixada de 40 minuts en canoa pel riu fins a la badia de Pataya. Això potser ha estat el més fluix del dia, però per altre banda he fet pectorals i espatlles una estona, jeje. A part de riure.

Ara mateix una mica trist perquè la meva estada a la part més austral del planeta s'està acabant. La veritat m'hi he sentit molt còmode aquí, però tampoc hi viuria pas. Ha d'ésser realment dur passar un hivern aquí, ja que ara que estem a finals de primavera hi ha un moment o altre del dia que és hivern també. Així que me'n vaig a festejar-ho, ja que no deixa de ser divendres vespre i aquí també es deu sortir.

Demà toca avió, creuo els dits i a veure si Aerolíneas es comporta i em fa canviar d'opinió, alhora que espero arribar a una hora decent al Calafate i poder lligar les excursions pel cap de setmana.

Pels que van a collir olives aquest cap de setmana, espero que us ho passeu molt bé, en colliu moltes i no passeu fred.

Navegant pel canal de Beagle

Avui he fet 120 fotos!!!!! quina feinada a eliminar.

Avui el dia ha començat de matinada. Tocava passeig amb catamarà pel Canal de Beagle fins l'estancia Haberton, primer enclavament poblat per occidentals que van aconseguir contactar amb els pobladors locals Yamana. Després retorn a la ciutat amb bus pels boscos i muntanyes pre-antàrtics, i a només 1000km del pol sud.

La veritat és que ha estat una passejada turística i lleugerament massificada, però era la única forma de veure-ho i viure-ho tot, ja que sinó crec que és impossible. I al cap i a la fi relacionar-se amb altres humans turistes tampoc és tan greu, però si empipador i generador de sensació de ramat.

La veritat és que avui no sé massa que explicar. Els paisatges són tan espectaculars que un no sap que dir sense repetir-se, i crec que em passa una mica el mateix que amb Roma. És tan de tan i hi ha de tot, en la vessant paisatgística, que al final no valores, ni pots fer-ho, tots els detalls.

Bé, me'n vaig a sopar que ja són les 21h, encara que no m'ho sembli, i demà faig trekking i baixada en canoa pel parc natural en un grup reduït. Espero que el temps sigui com el d'avui, fred i ventós però amb un bon sol.

Per cert he desistit amb la connexió mòbil d'internet en aquest país, ja n'estic fart de provatures i de posar-hi pasta i sentir-me robat per “Claro”. Així que espero continuar informant-vos dia a dia, però potser no em serà possible en algun moment. Així que utilitzaré la fórmula d'escriure-ho i posteriorment publicar-ho quan em sigui possible.

Gaudir quatre estacions en un dia.

Ushuaia és un món completament diferent a l'Argentina que havia conegut fins ara, o bé Buenos Aires és un altre cosa que no és la resta d'Argentina? Ja que tampoc es pot dir que conec realment el país i millor que per a respondre a aquesta contradicció esperi el final de viatge.

Avui ha estat un dia metereològicament divers i emocionalment intens. Ha plogut, ha nevat, vent intens, boira alta i baixa i ha fet sol; resumint que he gaudit de totes les estacions en un sol dia. Afirmació que crec que defineix el dia a dia de la zona, i que m'ha reconciliat amb tota la gent que treballa de cara el públic al sol·lucionar-se'm els problemes de connexió a internet i sense que ho haguessin de fer, ja que no era el seu problema, trobant gent que atén amablement tot i ser turista, taxistes que et parlen pausadament i no escolten la COPE, cambrers que et somriuen i no et cobren abans de servir-te, i gairebé tot el que hi vulgueu afegir.

Realment és un lloc amb un encant molt determinat i especial que pot impressionar a tots els que tenim alguna bombeta fosa i potser no tan al turista típic. Això pot sonar un pèl pedant ho sé, però la màgia dels contrastos combinats amb l'espectacular paisatge m'ha generat un cert punt místic entre la petitesa humana i la potència del nostre entorn, al que intentem controlar constantment però que ens continua i continuarà vencent sempre que es donin les condicions adients. Pot semblar que estigui fumat o bé que tingui una palla mental descomunal, però us asseguro que ni una cosa ni l'altre, tan sols tinc una sensació de benestar mental que feia temps que no gaudia.

Tornant a les coses pràctiques, demà faig una travessa pel canal de Beagle, uauuuuu. El cementiri de vaixells enfonsats més gran del món, per tant espero que el capità del catamarà no sigui novell. L'espectacle natural ha de ser una passada i tinc la càmera llesta per a fer-la funcionar constantment per a poder-vos torturar una mica més quan ho editi tot. També creuo els dits per a que el temps millori, però realment gaudiré del que la natura i la oportunitat que m'estic regalant m'ofereixi.

Ushuaia: la fi del món i el començament de tot

SALUTACIONS A TOTS DES DE LA FI DEL MÓN!!! ara si que us tinc a tots per sobre meu, de latitut és clar.

Aquest matí a les 7am ja m'havia llevat tot emocionat. Havia quedat per esmorçar amb la Sra. Zapruski a les 9.30, així que a les 8.30 sortia a fer una passejada pel port de la ciutat. Realment impressiona veure't envoltat de muntanyes nevades i per l'escollera del port en el canal de Beagle.

Després ha tocat l'esmorçar amb l'hospedera, que m'ha tingut hora i mitja explicant-me la seva vida. Interessant, però explicada amb la parsimònia argentina d'una dona de 80 anys, i amb la sensació que a vegades les coses s'expliquen no com van passar sinó com un vol recordar que vàren passar.

També tinc les excursions planificades per aquests dos propers dies. Demà vaig a fer un trekking de tres hores més una baixada en canoa, el dia ocupat de 9 a 17. I el divendres una excursió pel canal amb catamarà i tornada envoltan el parc natural, de 9 a 19. Vaja que espero que sigui wapo. Prometo penjar les millors fotos. Bé ara vaig a veure si pujo al Martial i dino una mica.

També espero arreglar els meus problemes de connexió tan aviat com sigui possible, però crec que he perdut 200 pesos a favor de la companyia de telf claro.

camí d'Ushuaia

Tot fent camí cap a la fi del món.

15.30h: Dia de transit avui. Matí de recol·locació de la maleta, un passeig sota una xafogor asfixiant i amb els texans posats, ja havia deixat l'habitació. Durant el meu passeig matinal una mica més i em mato, la ciutat està plena de sots i quan vas mirant i observant no és gens difícil esmorrar-te a l'asfalt. Una altre característica curiosa de la ciutat, és que hi plou constantment aigua dels aires acondicionats. Així que amb la combinació de d'aigua caient més sots hi ha moments que pares una mica boig. Malgrat tot la ciutat té un encant decadent, el barri de San Telmo, per on he estat aquest matí sembla un barri bohemi, amb tallers d'artistes neohippies i de restaurants on es pot dinar per menys de 5€, moment en que et sents afortunadament ric, però no tot és xauxa.

A la tarda ha tocat fer camí cap l'aeroparque (llegeixis aeroport de vols domèstics). Tot un super aeroport compactat entre la ciutat i la marronosa desembocadura del riu de La Plata. De moment sense problemes i esperant que no hi hagi demores per iniciar el vol.

Un altre tema és que la connexió mòbil d'internet no em funciona al haver-hi la possibilitat de que la maquinària estigui espatllada. No sé si serà el que em va dir la que m'ho va vendre i no vaig entendre, que m'havia d'esperar entre 4 i 5 hores per a que l'ordinador me'l detectés. No sé perquè però el deixaré tota la nit i sinó demà m'acostaré de nou a una botiga de “Claro” que amb la flema habitual em diran que m'ho agafi amb calma. Així que no sé quan serà la propera entrada al bloc.

Bé la següent entrada ja des de Ushuaia. Fins aviat i espero que a tots us moli la narració. S'accepten crítiques de tot tipus.

17.30h: El que m'havia temut. Ja fa una hora que hauria d'haver sortit, però el vol va amb dues hores de retard per incidències climatològiques. És a dir que amb molta sort arribaré a les 23.30, però ja ho veurem. Altre cop el “sentimos la demora”, i aquest aeroport em comença a caure a sobre.

Un altre tema és que no sé com avisar a la casa on m'hostatjo ja que tinc el telèfon al correu i no tinc accés a internet pel moment. La cosa es continua posant interessant. Ara ja només falta que perdi la maleta, ja que he facturat la superjaqueta, i em congeli viu. Seria un dia rodó però no acostumo a tenir tan mala sort, oi?. Continuarem informant, i per cert el Barça va guanyant 2-0 a l'Inter de Milà.


20.00h: Finalment ens hem enlairat i sembla ser que les incidències climatològiques són reals ja que tenim un vol mogudet, motiu pel que tothom està callat, fins i tot el grup de catalans que tinc asseguts darrera meu. Però la companyia ha decidit escatimar-nos el refrigeri, com ho aprofiten!!!!!!!

Definitivament arribaré a altes hores de matinada a Ushuaia, però al final he pogut contactar amb l'hostalera després d' entrar i sortir de la zona d'embarcament per trobar un ciber que funcionés i sembla que m'esperen.


22.30: Ens han explicat els motius del retràs del vol que ha estat que estava plovent i l'aeroport, bé la pista i poca més, no té mecanismes de senyalització amb poca visibilitat i per això el retard. Bé coses que passen. Però ja enfilant el segon tram, que sembla més tranquil però molt em temo que també ens quedarem sense sopar. I en poc més d'una hora ja hauria de posar els peus a terra, sinó em queden glaçats.

1.00h: Finalment a Ushuaia, 5ºC i el canvi de sensació tèrmica respecte a Buenos Aires és important. Degut al retràs m'he perdut l'aterratge que pel que he llegit és espectacular, però les vibracions al respecte són bones.

Estic allotjat a casa de la Sra. Zapruzki. És d'allò més retro, però amb el seu encant, vaja que en sintonia amb la pròpia Sra. Que espero poder-la fotografiar durant algun dels esmorzars que tinc amb ella. Pel que fa a l'allotjament també és bestial el canvi respecte a l'hotel “pijo”, “cool” i “trendy” on he estat aquests darrers tres dies. Vaja que continuo experimentant contrastos constans.

NOTA: La publicació es realitza hores més tard d'haver-ho escrit ja que els meus problemes de connexió encara no s'han resolt.

Matí estressant però finalment ha sortit el sol

Avui, que era el meu primer dia laborable a Argentina, havia de resoldre temes importants per el meu futur vacacional. Primer de tot havia d'aconseguir els bitllets d'avió per als desplaçaments interns. Segons tenia entés, em sortien més barats si els comprava aquí, fet que ja no és veritat. Així que m'ha tocat acoquinar i pagar els preus que tenen per als no residents. L'excursió a la sucursal d'Aerolíneas ha estat tota una experiència de descordinació i estrés. Tot i fruïr d'un intercanvi que s'acosta al surrealisme quan en primera persona li pregunto al bidell d'aerolínes:
Joan: perdone, trabaja ud aquí?
Bidell: No, estoy contrado por la compañía.
Resposta que ha tornat a dir una altre vegada mentre m'esperava. Finalment he aconseguit els vols que volia i demà al vespre seré a Ushuaia, la ciutat més austral del planeta i el més a prop del pol sud que puc esperar a la meva vida.

També he arreglat el tema de connexió a internet quan deixi l'hotel i perdi el wifi gratis que tinc aquí. Això ha estat més senzill, però estic a l'espectativa quan l'instali, ja que aquí va tot a un altre ritme i no me'n acabo de fiar. Ja us ho explicaré, però no avui ja que m'he estressat prou.

La tarda ha estat molt més relaxada, malgrat una petita pluja després de dinar, ha sortit el sol i amb l'elevada humitat que hi ha la xafogor ha estat important. Però la passejada pel centre polític de Baires no me l'he perdonada. I realment continuo confirmant els contrastos existents en aquestes contrades.

Bé dia intens, però amb tots els temes arrenjats. Així que me'n vaig a fer una mica de gym, piscina i solàrium, ja que demà m'espera un altre dia d'aeroports. He d'arribar a les 21.30 a Ushuaia, però ja em veig arribant de matinada altre cop.

Salut i força.

mati de diumenge per la capital bonarense

Amb la llum del dia es confirma la sensació que Buenos Aires arquitectònicament i com a ciutat del món desenvolupat es troba a 20 anys del que són les capitals i els pobles europeus (Edu comparto tu sensación). Però un cop superada la primera impressió i m'he llençat als carrers immensos i quadriculats, motiu pel que he caminat molt però no m'he perdut. He acabat tenint la sensació que ni som tan iguals però tampoc tan diferents.

M'he dedicat a explorar, intentant obrir el mínim el mapa ja que per avui no tenia cap projecte concret, el centre polític i econòmic de la ciutat. És interessant ja que crec que és una bona mostra del com es va construir la ciutat per part dels seus fundadors europeus i imperalistes. Però malgrat que la ciutat és buida per ser diumenge, la vida comercial i de cultureta popular no està gens malament.

Però per avui ja n'hi ha prou de caminar. Ara me'n vaig a fer una mica de gym, aprofitant que avui el tinc dos pisos per sobre de la meva habitació. I aquesta nit ja es veurà.

Per cert he descobert la seu del que és una de les nostres primeres ambaixades. Pura casualitat però me la trobada de morros als 10 minuts de passejar-me pel centre. I la foto del meu careto és per a que veieu que realment estava davant de la "Casa Rosada" i la "Plaza de Mayo", que me les imaginava més grans.

ja a l'hotel

Hola familia, amics, seguidors i tots aquells a qui els interessi. Finalment ja sóc a Buenos Aires BOLUDOS!!!!

La veritat és que el vol és realment una pallissa descomunal. I les 23h no són hores per arribar a una ciutat nova, on l'aeroport internacional sembla més una fireta de poble que altre cosa, però no començo criticant que un és una mica "pijo" i s'ha buscat un bon hotel, on ja hi estic instalat, per a passar el trànsit.

La veritat és que de moment tot molt bé, malgrat no he sopat però ja esmorçaré demà. Ara són les 2am hora local i les 6 hora peninsular i encara sense dormir. Però ja em retiro, em poso les meves noticies de la tv, que sempre relaxen i em preparo per començar la descoberta. Tot i que mínima ja que BAs la penso gaudir amb l'Edu.

durant el vol

DIA 0. VOL I ARRIBADA.

L'avió s'enlaira a les 14h, una hora més tard del previst, i teníem 10489km per endavant. Per aquest motiu se'm planteja el dubte del per què arribarem a l'hora prevista? a no ser que ens enganyin sistemàticament sobre els horaris previstos de sortida i el temps real de vol.

En el moment que escric això devem estar a la meitat del vol amb un mar de núvols sota meu i l'avio trontollant una mica de tant en tant. Però sense incidències destacables excepte que les hostesses són més seques que les infermeres de la Dexeus (jajajaja que és broma compis) i que m'he tirat la beguda a sobre i vaig amb una taca gegant als pantalons. A veure si ho poso de moda com aquell anunci de TV, llàstima que ja no sigui una idea original.

La teca ja ens l'han donada, però res d'especial. Jo m'esperava un “asado” però m'he quedat amb una pasta rebullida i dues fulles d'enciam. Vull berenar però encara no toca, i em temo que quan arribaré a l'hotel ja serà passada mitjanit.

També volia dormir, i he fet tots els possibles per a posar-m'hi bé. No hi ha hagut manera de fer-ho més de 30 minuts seguits. Així que res ara mateix gaudint de l'experiència de veure IGOR, peli de dibuixos en VO. Però ja només em quedem 7 horetes més de vol, ànims per a mi mateix que no ha estat res!


12 HORES DINS D'UN AVIÓ.

Tan d'avió ja comença a cansar. M'he posat al dia de les tertúlies polítiques que tenia pendents d'escoltar i de la música que em venia de gust sentir. Per cert us recomano que experimenteu l'àlbum d'Estanislau Verdet “l'all ho és tot pels anglesos” i amb un altre descobriment que és “el petit de cal Eril i les sargantanes al sol”. Animeu-vos-hi que estan bé i sonen diferent i nou..

fent cua per embarcar!

Malgrat la mala fama que pugui tenir aerolíneas pels Argentins que conec, fins al moment tot ha anat rodat, i per ara tot facturat i esperant per embarcar. Pels que dubtaven de mi i la meva maleta us dic que no m'he passat del pes i que em moc a la ratlla dels 20kg, així que no tindré problemes, jeje.

Ara ja amb el neguit típic previ a agafar un vol i més aquest que és de 13h, el més llarg que he fet mai.

La propera entrada ara si que des d'Argentina!!!!!!

hores finals

Bé finalment tot arrenjat i només em queda afeitar-me i rapar-me. Poca cosa en definitiva.

La propera Buenos Aires!!!!!! poc més de 13.000km, jeje.

BONA ESTADA PER A TOTS!

per cert!

Ja es poden deixar comentaris sense estar registrat, bé com a anònims, però signeu-los.

el moment s'acosta

Després d'un interessant i atrafegat dia netejant i netejant i només netejant, al final he tingut temps per a començar a fer la maleta. Quina alegria veure que d'entrada hi cap tot, espero que quan l'acabi continui així de content i no hagi de treure coses, com sempre.

Bé tampoc us vull aburrir amb els preparatius. Espero publicar alguna cosa més interessant properament. Però si que no puc deixar de dir que l'excitació continua en augment!

3 dies i tot per fer!!!

Només queden tres dies per la marxa i encara ho tinc tot per fer!! Visca la improvització i a sobre avui m'ha donat per netejar el niu, ja que me'l pinten mentre sigui fora.

Com sempre la maleta a darrera hora i amb massa coses dins, però "per si de cas". Imprevistos de darrera hora d'Aerolíneas Argentinas que em fa sortir tres hores més tard, cap problema per això, però em fan arribar a mitjanit a Buenos Aires, cap problema tampoc.

L'excitació va en "crescendo" mentre es va acostant la data esperada. Ja no queda temps per a començar-ho a disfrutar.

Definint la ruta

Entrant a la setmana final tot va agafant forma, tot i que fa un mes que no em miro la guia. Però cal deixar lloc a la improvització.

Tot i això el pla de viatge previst és:

21/11/09: Buenos Aires.

24/11/09: Ushuaia.

28/12/09: El Calafate.

31/11-2/12: Ruta sud-nord per Patagònia, Ruta 40 del Calafate a Bariloche.

3/12/09: Bariloche.

6/12/09: Ruta oest-est per la Patagònia, Ruta 25 de Bariloche a Puerto Madryn.

9/12/09: Iguazú.

11/12/09 Rosario.

14/12/09: Buenos Aires.

20/12/09: Vol de tornada a Barcelona.

De totes formes, s'accepten suggerències!

Setmana abans

Bé l'inici del descobriment ja s'apropa i el neguit previ al viatge ja fa dies que hi és present. Les ganes de marxar són grans, així que passi aviat la setmana que encara falta, mentrestant els preparatius del viatge s'acceleren.