Ja a casa

Després de dotze hores de vol ja he tornat a casa. Amb una motxilla plena de vivències i sensacions que ara em toca acabar de processar. Alhora que impactat pel fred que fa ara al meu país, la veritat és que és més difícil de suportar aquí que no pas a Ushuaia, la fi del món, però la veritat és que tinc ganes de veure-us a tots ben aviat.

Moltes gràcies pel seguiment que heu fet en la distància i espero que en la mínima mesura hagueu pogut gaudir de les emocions que he intentat comunicar-vos.

Fins la propera,

Joan.

esperant per embarcar

El darrer matí a Buenos Aires va estar plovent de forma torrencial. Es a dir que va ser limitat, i bona part de la tarda va estar plovisquejant, vaja que tampoc la vaig gaudir massa. Coses que passen.

Però al vespre va tocar sopar de despedida amb una bona parrillada, tot i que no vaig menjar massa ja que estic inflat i amb ganes de tornar a començar la rutina del gimnàs, si l'aguanto.

Ara ja fent temps a l'aeroport i amb moltes ganes de tornar a ser casa. Però falta el darrer tràmit, tretze horetes de vol que no són res. Per cert m'he trobat una agradable sorpresa als taullels de facturació, ja que entre molts altres idiomes, et saluden el vol també en català. Ja m'he sentit més a casa.

darreres 24h

Acabo de veure a les notícies que hi ha una onada de fred polar al nord de la península, però malgrat això encara tinc ganes de tornar i de no sortir de casa en dos dies! Sempre amb contradiccions, jeje, deu ser condició humana. A part que ara em toca fer reflexió general de tot el mes que he passat ja que amb tanta intensitat, un perd la relativitat.

La veritat és que les darreres hores són tranquil·les i sense massa coses per explicar. Passejades tranquil·les, esmorçar, dinar, sopar, dormir. Avui toca veure mercats de carrer i intentar comprar alguna cosa, però sense passar-se.

Bé gent, la propera ja és la darrera entrada desde Sitges. No crec que demà tingui temps ni oportunitat d'explicar res.

Amb ganes de retrobar-us a tots,

Joan

intentant relax en una ciutat estressant

Ara comença a sortir tot l'esgotament acumulat durant el darrer mes. És per aquest motiu que ja dedico avui divendres i demà dissabte al relax, bons aliments i alguna que altre cerveseta per a gaudir dels darrers dies d'estiu que em queden. Malgrat que no és fàcil en aquesta ciutat tan sorollosa i amb tanta gent.

Ahir al final no vàrem anar a l'espectacle de tango, estavem derrotats i a les 22.30 ja dormíem. Així que me l'he perdut. He sobreviscut tot un mes sense entrar a un show d'aquest tipus, però me'l reservo per a una propera visita.

En poc més de 48h ja torno a ser a casa. La veritat és que m'ho he passat molt bé i he gaudit de cada segon d'aquest darrer mes. Però ara també en tinc ganes de tornar a la meva rutina i sobretot dormir durant dos dies seguits al meu llit i a casa meva neta i acabada de pintar.

segellant passaport a Uruguai

Excursió a l'Uruguai tot creuant el riu de la Plata. Ha tocat llevar-se aviat altre cop ja que el ferri surt a les 8.30 i com en els avions cal ser-hi una hora abans, també perquè cal complir amb els tràmits duaners, que avui em tornen a segellar el passaport.

M'he perdut el trajecte d'anada ja que m'he quedat adormit tan sols sortir de la drassana fluvial i no m'he despertat fins arribar a Colonia, vaja que ja era en un altre estat, amb una hora diferent, una altre moneda, però tan sols havíem fet uns 20km, segons el local també un accent diferent malgrat que jo no sóc capaç de diferenciar-ne la diferència fonètica. Quines coses té la geopolítica.

El casc antic del poble és l'únic espai uruguaià declarat, per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Fou una colònia creada pels portuguesos i batallada fortament pels espanyols, per acabar essent, al segle XXI, un bonic poble que viu del turisme, ironies de la història, i que emmagatzema en els seus carrers diversos cotxes antics i vells. Tot i que aquests no estan pas protegits, segur que n'hi ha algun que la seva pasta costaria.


Després de la passejada, on sempre t'hi esperen sorpreses, i de dinar, toca migdiada a un banc de la plaça del poble. S'hi està bé ja que a sobre des d'un bar ens regalen un concert d'un combo de jazz que toca pels qui hi mengen, però que el podem gaudir tots.

Quan toca torna la sorpresa ens torna a visitar, novament la companyia de ferri ens regala una hora més a Uruguai, la llàstima és que ens obliguen a romandre dins la terminal i sense cap tipus d'informació, hi ha moments que fins i tot trobo a faltar la RENFE. Però finalment sortim només una hora i mitja més tard i el trajecte transcorre sense cap més incidència i amb temps per a una dutxa i preparar-se per a fer una turisticada típica: sopar amb espectacle de Tango al barri de Sant Telmo, alguna que altre se n'ha de fer.

Soho porteny

Després de la gran patejada d'ahir, que vàrem recórrer tres barris de la megalòpolis a peu, avui hi havia poca energia per a grans caminades.

Així que dia tranquil pel barri de Palermo, barri en creixement i expansió ja que s'està revitalitzant també com a zona “trendy” alternativa, vaja que és un barri de neohippies amb pasta.

Poca cosa més, a part de la visita al jardí japonès, molt cuidat i amb unes carpes que del grans que eren, feien por. Alhora que fèiem temps per a trobar-nos amb una ex convilatana sitgetana que des de fa un temps ha tornat a la seva ciutat natal.

La tarda acaba amb la visita a la casa museu d'Eva Perón. Personatge controvertit de la història argentina, però que no va malament per a fer una mica de sociopolítica contemporània. Vaja que la ciutat ja ha donat el que havia de donar tot i que m'esperava una mica més de la gran i mítica Buenos Aires, així que ara em dedicaré a gaudir dels petits o grans moments que la ciutat estigui disposada a oferir-me durant els darrers dies a la ciutat.

Boca vs Puerto Madero

El dia ha començat anant al mític barri de Boca, on varen arribar els primers colons, i la ciutat es va començar a desenvolupar. Tradicionalment ha estat un barri popular a tocar del que era el port, però ara tret dels dos carrers turístics que hi ha, es veu que és un barri perillós. La veritat és que massa encant no té, ja que és extremadament turístic per on es pot passejar i per on no s'hi pot passar un ja no hi entra.

També ha tocat visita al mític estadi de futbol conegut popularment com la “Bombonera”. Me l'imaginava més gran, però ple de gent ha de ser realment tot un experiment sociològic.

Després de passar per l'experiència del metro de Buenos Aires ha tocat el mític cementiri de la Recoleta, on hi ha enterrats insignes personatges portenys, com la mítica Evita Perón. Hi ha realment importants obres d'art funerari, però alhora és una mica tètric la veritat. Deixen les caixes a la vista, tancades al monument, però no m'he atrevit a fotografiar-les.

Hem continuat per la zona diplomàtica i d'alt stànding, per acabar la zona de moda i en desenvolupament que és Puerto Madero, zona d'oci, oficines i habitatges que s'està construint en una zona de dics que estan recuperant. La zona és curiosa, però extremadament cuidada respecte a la resta de la ciutat, motiu pel que desentona una mica la veritat.

Altre cop a la capital portenya

Matí d'acomiadament de Rosario i cap a Buenos Aires altre cop, final d'etapa del meu viatge. Quatre hores de còmode bus, amb càtering inclòs, tot creuant la pampa i ja de nou a la megacapital del país.

La tarda transcorre tranquil·la pel centre de la ciutat. Es comença a respirar l'ambient nadalenc, tot i que per a mi es fa molt estrany, ja que des de fa dies visc acompanyat de xafogor i solet, mentre que per a mi el Nadal és fred i foscor. Tot el contrari que els passa als del sud que estan tots pendents de les seves vacances d'estiu. Com de centrats estem en les nostres vides que ens costa pensar que n'hi ha moltes d'altres que són igual vàlides i tan sols desconegudes per a nosaltres.

Passejant per Rosario

Rosario, ciutat de 2 milions d'habitants que no em surt a la guia ja que teòricament no és ciutat turística. Malgrat això és realment una ciutat amb cert encant, amb el riu Paranà vinculat a la ciutat, neta i ben arreglada. Si que continuen visibles les diferències socials entre els individus, i realment és dur veure xavals molt petits fent vida de carrer perquè hi ha una xarxa social dèbil, que fa el que pot.

Avui poca cosa més a explicar ja que ha estat dia de menjar, beure, passejar i fer el gos! També de socialització amb amics de l'Edu, però amb calma i sense estrès ja que dilluns sant torne-m'hi cap a la capital i a fer ruta “portenya”, per acabar de rematar la setmana.

Gent, que això s'acaba. I em torneu a tenir per terres catalanes ben aviat. La veritat és que fa mandra ja que veient la tv3, he vist que tothom anava molt abrigat, massa abrigat!

Rosario, l'arribada

Ja em sento com a casa. La trobada amb l'Edu ha estat relaxant, tal i com preveia. Estic al centre de Rosario, una ciutat gran, 2 milions d'habitants, gens turística però alhora més occidental i ordenada que Buenos Aires, i amb uns interessants edificis noucentistes al centre. Amb persones ballant tango al carrer, avui n'era el dia internacional.

Sopar amb la mare Yolanda i amb amics. Pasta casolana feta per la “vieja” que gaudeixo amb fruïció, després de tants dies menjant de “resto”. Passeig per la zona monumental. Cervesa a la ribera del riu Paranà. I esquivada de mosquits que resulta impossible malgrat el repelen, i ja tinc uns quants borrots molestos però inevitables.

Aquest matí de dissabte relaxat, veig tv3 internacional, esmorzo, llegeixo el diari, bec mate i passo un tranquil dia casolà per afrontar descansat una tarda més moguda de descoberta més intensa de la ciutat i el seu entorn.

Relaxat

Avui ha acabat la meva fase expedicionària i em retrobo amb una cara coneguda, l'Edu. Aquest simple fet confereix a les vacances un nou caire, ja que tan bon punt ens trobem, em relaxo i començo realment les vacances.

El dia ha començat a Iguazú amb normalitat, me matat un parell d'escarabats gegants, m'he afaita el cap, m'he dutxat, he esperat que em passessin a recollir per anar a l'aeroport internacional d'Iguazú, he fotografiat papallones, el vol ha sortit amb retard i m'ha fet improvisar.

Però tot a sortit rodat i he pogut agafar un vol cap a Rosario evitant un trajecte de 4 hores en bus. El vol ha estat tota una experiència ja que he volat amb un SAAB d'hèlix, avió petit de només 33 places per ésser ocupades. Vaja que en principi m'ha fet una mica de por, però al final s'ha mogut menys del que m'esperava.

Els culés que sàpiguen que aquesta és la ciutat natal de Messi. Potser m'impregno de l'art que diuen que té i torno fet un crac del futbol. Motiu pel meu convilatà d'honor Guardiola em contracta i em paga una millonada! Jajaja

La veritat és que ara mateix una mica cansat de tants kilòmetres i amb ganes de veure a la meva gent, però si ho racionalitzo us dic que tampoc tinc ganes de tornar a la vida real. L'Argentina espectacular és molt digne de ser gaudida, us la recomano, al mateix temps que el país real, malgrat són moltes diferències socials i culturals que ens separen tots pretenem el mateix: sobreviure el màxim de bé.

Cataractes d'Iguazú

Avui he vist més aigua i papallones que en tota la vida junta, amb tota aquesta humitat la mare no hauria de regar.

Tot i que el dia ha començat amb estrès, ja que tal com vaig intuir ahir aquí les coses funcionen amb un altre ritme. Però tot i això el dia ha transcorregut sense incidències pel parc natural d'Iguazú. El parc està realment muntat com a parc temàtic, aquesta és la primera sensació que tens. Però amb el pas de les hores i la bellesa de l'entorn, acompanyada pel soroll de l'aigua quan cau tot i que no sempre la veus, li ha conferit al dia un esperit especial de fi de festa.

He començat amb remullada sota les cataractes amb una motora que realment t'hi acosta molt, i quan acabes vas xop, bé realment he anat moll tot el sant dia, tan per la primera remullada com per les subsegüents al acostar-se als precipicis i també per la xafogor que ha acompanyat durant tot el dia.


Pel que fa a la vegetació és exuberant i els animals també, malgrat no se'n veuen de grans mamífers ja que tenen hàbits nocturns. Si que hi ha una gran varietat de papallones, llangardaixos i com a més especial he vist a una espècie de cocodril i a un parell, del que m'han semblat, maputxes. S'accepten rectificacions ja que realment no els he reconegut, assumeixo la meva ignorància.

Ara mateix, després de tot el dia al sol, estic realment per l'arrastre com el cocodril que vist avui. Però avui s'acaba el meu periple sol per l'Argentina. Demà em trobo amb l'Edu, fet que em fa molta il·lusió i que em permetrà conèixer la vida argentina des d'una altre perspectiva diferent a la de les rutes turístiques.

Iguazú: Això és la selva!!!!!

Dia de viatge amb aerolíneas finalitzat sense cap tipus d'incidència, tota una fita! Però el meu cervell es troba en estat de xoc. Després de 20 dies a l'estepa, amb vent, fred i núvols, volo 2600km i em trobo en plena selva on estem a 30 graus, cauen gotes, i fa una xafogor que impedeix que la neurona estigui funcionant. Les estructura del poble és semblant a les de Patagònia, però en comptes de matolls hi trobem arbres gegants, el que fa l'aigua.

La primera impressió és que aquesta no és l'argentina desèrtica, però ordenada que he conegut fins ara. L'entorn és diametralment oposat i al mateix temps es respira un ambient més laxe i informal que de moment no acabo de veure clar, tot i que cal dir que tampoc he tingut cap problema, així que val més que em relaxi i deixi la meva mentalitat germànica. Però ho dic tan per la forma de contractar el col·lectiu, l'hostatgeria com per la forma com he contractat l'excursió de demà, però ja veure'm, us ho explico a la tornada.

Ara me'n vaig a la piscina a veure si m'hidrato una mica, per després untar-me d'antimosquits i de crema hidratant, ja que tinc la pell feta pols de tan aire.

Per cert us adjunto unes fotos de la megalòpolis de Buenos Aires i del Delta del riu de la Plata, que d'argentós no en té res però si de marronós!

Adéu Patagònia, ens retrobem a la propera

El temps patagònic s'ha acabat i avui toca fer cap a la selva. Deixo amb recança Puerto Madryn, malgrat el vent que m'ha acompanyat durant tots aquests dies. I emprenc viatge cap a la provincia de Misiones, on m'he de trobar amb les catarates d'Iguazú.

La nostra trobada serà curta ja que no m'hi arribo a estar ni 48h, però les penso gaudir amb intensitat, si el temps acompanya i els mosquits gegants no m'acribillen.


Poca cosa per explicar avui,ja que només he estat a aeroports i a avions, quedant-me encara dues hores més de vol. Així que espero que en la propera entrada hi hagi quelcom més d'emoció.

Dia "National Geographic" in Live

Avui ha tocat jornada d'avistament de grans animals, vaja que viure condensadament diversos episodis dels documentals del 33, però en la distància i sense tanta emoció com hi posen en aquests.

El dia, com sempre, ha començat aviat ja que a les 7.30 del matí em recollien. Fets els 180km de rigor per arribar al parc nacional ens preparem per pujar a unes barques motores disposats a realitzar els avistaments de balenes franques. La temporada està acabant ja que les balenes han començat la seva migració anual cap a l'Antàrtida, i només queden algunes mares amb els balenons que s'estan preprarant pel llarg viatge. La millor temporada pels avistaments es agost i setembre que és quan s'estan aparellant i que és quan hi ha més activitat a la superfície.

La sensació generalitzada és d'emoció, com si anessim de cacera (fotogràfica) i volguessim aconseguir la millor presa. Realment és impressionant veure-les quan surten a respirar, com aixequen les aletes i més la dorsal, com treuen la mandibula, però no hem pogut disfrutar de cap salt. De balenes no n'he fet cap foto, només video, per tan els interessats hauran d'esperar a que els editi per a veure'ls, i de totes maneres la qualitat no és cap cosa ja que el zoom de la meva màquina és dolent. Pel proper gran viatge he de fer una bona inversió en fotografia.

Després de dinar en un bar on hi he trobar ensenyes nacionals, continua el safari fotogràfic cap a les residències dels pingüins, colònia nombrosa, però no tan com la de Punta Tombo, que aquesta vegada per manca de temps no puc visitar.


La ruta continua per la casa dels elefants marins i dels lleons marins, tot i que d'aquests ja n'havia vist ahir. La veritat és que d'aquests només en queden els cadells i no hem vist cap orca menjant-se'n cap, ja devien estar tipes però m'hagués agradat una mica de natura salvatge.

Finalment després de 12 hores de natura i molta camioneta, torna a tocar 180km més de tornada, 80km de pedres i 100 d'asfaltat. Són distàncies que en cap cas es poden comparar amb les distàncies que estem acostumats a fer nosaltres. S'em reafirma la idea que aquí tot és gran, massa gran. Vaja que els episodis de Barri Sèsam aquí definien els conceptes de forma diferent a la forma a que nosaltres estem habituats.

Ara toca costa atlàntica

Tal i com us he dit ja sóc a Puerto Madryn, a la costa atlàntica Argentina. El poble no té cap tipus d'interés realment, només la gran quantitat de fauna marina que habita i/o transita per aquesta zona: Balenes, orques, llops de mar, cormorans, dofins; i això gràcies a que els corrents antàrtics quan xoquen amb les Malvines generen fortes corrents que transporten una quantitat important de nutrients, base de la piràmide nutricional.

Així que tot just després d'arribar i encara entumit per les 14 hores de bus, m'he plantejat fer una sessió de canoa per la platja, però a l'hora de veritat s'ha aixecat vent i tenia sensació de fred, m'han dit que l'aigua encara era freda, motiu pel que m'he fet enrera i he llogat una bici.

Així que xino-xano he acabat fent uns 40km en bici per camins de pedres fins arribar a Punta Lomo, reserva de llops marins i cormorans. La colònia és petita, però com que durant la tarda tenia poques opcions a fer massa cosa, tret del citytour (el nom ja tira enrera). Ha estat entrentingut i he fet una mica de cardio i de cames.

Continuo a l'estepa, no és tan àrid com a la zona pre-andina, però es manté la poca vegetació amb matolls baixos i de fulla estreta i dura, típica de zones amb poca aigua. El que passa que aquí hi cal incorporar els diferents tons de blau de la zona marítima. Així que el paisatge canvia una mica.

El que he trobat fantàstic és com d'importants són les marees en aquesta zona, amb retirada de l'aigua fins a 15 metres quan coincideixen en alienació sol, lluna i terra. Les fotos no fan justícia, però m'he quedat tan sorprés que m'ha fet adonar que el nostre Mediterrani tan sols és un mar petit.

Per avui s'acaben les garrofes. Soparé aviat i a dormir que demà toca ruta llarga més avistaments. A veure quantes bèsties puc caçar, amb la càmara, esclar!.

Ruta 25. Bariloche-Puerto Madryn

Ha arribat l'hora de deixar Bariloche. També ho faig amb recança ja que tot i que aquesta zona és menys espectacular, hi he passat uns bons dies i potser m'he dedicat més temps a mi mateix i hi he fet més vida social, tot gaudint i intercanviant punts de vista amb locals de la zona.


Però tal i com he dit és temps de marxa, deixem la província de Rio Negro per endinsar-nos a la provincia de Chubut, la que recorrem d'oest a est per deixar la serralada Andina i acostar-nos a l'Atlàntic. Són 14h hores de bus, però és un viatge completament diferent pel que fa als estandards de comfortabilitat, al realitzat en la ruta 40. Butaques àmplies que es transformen en llits, servei de cafeteria, sopar a bord, i a més amb la sort d'haver aconseguit un seient individual a primera línea de bus, pel que frueixo de vistes frontals i laterals.

Quan passem pel control policial on ens van parar a l'arribada a Bariloche, ens tornen a para i es confirmen les meves sospites que la seva funció bàsica és impressionar als turistes. Però aquest cop estem de sort i només hi passem cinc minuts.

Pel que fa a la resta del viatge poca cosa més a dir ja que al fer-el de nit i anar cansat, dormo des que acabo de sopar fins les 7 del matí, és a dir que per una vegada m'he perdut l'estepa. Però ara ja a Puerto Madryn, a veure si estic de sort i puc veure i gaudir de la fauna de la zona.

Ruta dels 7 llacs

Avui ha tocat ruta turística per la zona dels set llacs. El recorregut és de 500km per una zona muntanyosa on hi ha els llacs i després per zona estepària. Si un mira el recorregut en un mapa d'Argentina sembla poca cosa, però tal i com he dit són 500km en poc més de 11hores, pel que podeu imaginar la profunditat de la visita.

A diferència de les darreres excursions, avui anem en ramat una altra vegada. I jo que a la nit passada he dormit poc, d'entrada se'm fa més dur. Així que he fet una dormida tot just pujar a la camioneta.

La primera parada és a Villa Angostura, poble nou i bonic de postal turística. Però hi he fet un segon esmorzar. Per tot seguit començar la ruta dels llacs pròpiament dita. Realment és un lloc bonic i per perdre-s'hi un pel seu propi compte i parar on un voldria. Però la bellesa que hi trobem m'és realment coneguda, és un paisatge que s'assembla molt a les nostres zones boscoses, tot i que en dimensions més grans. Ja se sap a Amèrica tot és gran!

Després dels llacs toca parar per dinar a San Martín de los Andes. Un altre poble petit i turístic de la zona. Feia un fred de cal déu, i jo avui m'he confiat ja que al matí feia sol i com que ahir vàrem gaudir d'un dia fantàstic he sortit sense la superjaqueta, ha estat un error.

Ja al bus una altra vegada tornem a fer 250km per tornar a Bariloche, Dormo una hora i mitja, son reparador i quan em desperto ja torna a fer sol. Malgrat ser a l'estepa, en aquest tram hi ha més vegetació i més zones lacustres, i per tan hi ha la possibilitat d'observar un munt d'ocells que sóc incapaç de reconèixer, tret dels flamencs. He de millorar els meus coneixements d'ornitologia.

Finalment arribada a Bariloche. Ha estat un dia tranquil que hagués gaudit més si no hagués estat tan cansat i no vingués de zones més espectaculars com són el parc de les glaceres i d'Ushuaia. Però que permet entendre perfectament per què la zona ha esdevingut una zona turística més enllà del turisme estacional d'hivern.

Demà toca dia de relax ja que em tornen a tocar 14 hores de viatge en bus i de nit, bé m'estalvio una nit d'hotel, jeje, sort que és el darrer de tan llarg, i ara que és dissabte al vespre serà qüestió de descobrir la nit barilochina. Ens tornem a veure dilluns ja que demà no crec que hi hagi res per explicar.

el promés és deuda

El promés és deuda i aquí em teniu de ràfting. Perdoneu pel retard però he tingut problemes amb la connexió a internet.