Ha arribat l'hora de deixar Bariloche. També ho faig amb recança ja que tot i que aquesta zona és menys espectacular, hi he passat uns bons dies i potser m'he dedicat més temps a mi mateix i hi he fet més vida social, tot gaudint i intercanviant punts de vista amb locals de la zona.
Però tal i com he dit és temps de marxa, deixem la província de Rio Negro per endinsar-nos a la provincia de Chubut, la que recorrem d'oest a est per deixar la serralada Andina i acostar-nos a l'Atlàntic. Són 14h hores de bus, però és un viatge completament diferent pel que fa als estandards de comfortabilitat, al realitzat en la ruta 40. Butaques àmplies que es transformen en llits, servei de cafeteria, sopar a bord, i a més amb la sort d'haver aconseguit un seient individual a primera línea de bus, pel que frueixo de vistes frontals i laterals.
Quan passem pel control policial on ens van parar a l'arribada a Bariloche, ens tornen a para i es confirmen les meves sospites que la seva funció bàsica és impressionar als turistes. Però aquest cop estem de sort i només hi passem cinc minuts.
Pel que fa a la resta del viatge poca cosa més a dir ja que al fer-el de nit i anar cansat, dormo des que acabo de sopar fins les 7 del matí, és a dir que per una vegada m'he perdut l'estepa. Però ara ja a Puerto Madryn, a veure si estic de sort i puc veure i gaudir de la fauna de la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada