CONTINUANT LA RUTA 40. DEL PERITO MORENO A BARILOCHE.

Malgrat tot no he dormit pas malament, però com cada dia em desperto una hora abans del que hauria, coses de l'emoció. L'expedició surt a l'hora prevista i deixem enrere el petit poble on he passat la nit sense cap tipus de recança, i als 30 minuts de circular tornem al camí de pedres, avui és més dur ja que els amortidors del meu cos estan ja esgotats. En resum haurem fet 1500km en 27 hores reals d'autocar, el que vol dir que la velocitat mitjana haurà estat de 60km/h.

A les 11h fem la primera parada al poble de Rio Mayo, pel qui l'interessi és la capital nacional de l'esquila, on a un li sembla retrocedir als pobles que apareixen a les pel·lícules de Fellini. Però al passar el poble ja recuperem definitivament l'asfalt, per fi.

A primera hora de la tarda nova parada a Governador Costa, estem novament a la civilització. Però a aquest poble ja es comença a percebre que ens estem acostant a un nou entorn, amb paisatges menys àrids, més vegetació, menys fred, però amb el mateix vent. El cansament generalitzat es comença a percebre, i les ganes d'arribar ja superen el punt romàntic que segurament a molts ens ha empès a emprendre aquesta ruta.

A les 19h ja estem circulant per les valls andines, el paisatge recorda molt al paisatge suís, la Selva Negra o fins i tot als Pirineus. Passem pel poble d'Hoyo, capital nacional de “la fruta fina”. Aquí tenim una altre capital nacional, ja m'havien dit que cada racó del país és capital nacional d'alguna cosa, però fins ara no m'hi havia fixat. No només el paisatge ha canviat sinó també la densitat de població i l'us dels espais, tot i que cal dir que aquesta està plenament integrada en el paisatge. En aquest moment reflexiono sobre els cànons de bellesa que tenim tots integrats i perquè aquest paisatge és considerat millor i menys estressant que el que he travessat els dos dies anteriors.

Però no tot surt tal com està previst i 40 minuts abans d'arribar un control de la policia para l'autocar i ens té 40 minuts demanant papers als conductors i demanant algun passaport. Total perquè ens deixessin marxar sense més. M'ha donat la impressió que el que volien era impressionar al personal estranger, tan per la situació com per l'actitud policial.

Finalment a les 22.30 hem arribat a Bariloche. Ara ja a l'hotel i un altre dia sense sopar perquè a aquestes hores tinc ganes de dutxa i a dormir, que demà serà un altre dia, aquest de relax ja que d'entrada me l'agafo lliure, que són vacances.

RUTA 40, CAMÍ D'EXPLORADORS.

8.15h. Ja estic en ruta, i m'esperen dos dies de viatge en bus, 619km avui i 823km demà. Dos dies difícils, ja que encara estic adolorit de totes les articulacions i cansat de la gran experiència d'ahir. En dos dies he de recórrer part de la província de Santa Cruz, creuar el Chubut i part de la província de Rio Negro, on es troba la següent parada del meu trajecte, Bariloche.



A l'hora i mitja de viatge toca canviar d'autocar. És tot un goig a la vista veure a una dotzena de turistes occidentals parapetats al costat de l'autocar amb les nostres motxilles i bosses. Mirant al voltant i tan sols veient immenses planures, tot sentint el gèlid vent a les nostres cares. La gran pregunta del moment és si arribarà l'autocar que esperem, i la resposta és que si arriba i a l'hora prevista. Ja a dalt em toca al costat d'un senyor holandès d'uns cinquanta anys que m'explica que va navegar des de Santander fins les Malvines per vendre un vaixell, i que ara aprofita per fer turisme per la Patagònia, però que fa massa fred. Després de l'explicació em desconnecto tot escoltant “el petit de cal Eril i les sargantanes al sol”, que avui encara queden 10 hores de bus. Abans de la desconnexió observo que tots els que fem aquesta ruta som turistes, des de russos fins a equatorians, passant per holandesos, polonesos, francesos i altres que no tinc identificats, però cap local.



13h. Ja em fet un terç del trajecte i som a l'”estancia Siberia”. Ja fa estona que estem circulant per un camí no asfaltat i ara es fa més evident el canvi de colors respecte ahir. Així com ahir tot eren tons de blau i blanc, avui toca varietat de marrons i ocres, i amb la Cordillera Andina sempre a l'esquerre, dominant tot aquest paisatge. Aquesta part la gaudeixo tot escoltant Revolta 21, una mica de “heavy” no va malament i s'adiu completament amb l'entorn àrid.

15h. Dono per acabat el joc que porto fent des que hem començat el camí de pedres, anotar els cotxes amb que ens hem creuat, en total 7 en cinc hores. Bona mitja, crec que hem de prendre aquesta via com a model per exportar a les nostres superpoblades ciutats. Malgrat l'aridesa dels colors, l'espectacle visual és important, les extensions són tan enormes i planes que hom pot comprovar que la terra és rodona, talment com si estigues davant el mar.



Estan asfaltant la ruta. Parlant amb el Jorge, l'hostaler del Calafate, m'explicava la polèmica que hi ha al respecte ja que per alguns al asfaltar-la perdrà el romanticisme que té ara, però realment pels que l'utilitzen de forma més o menys habitual cal reconèixer que és incomode fer-hi llargues distàncies, vaja que tornem al dilema de què és prioritari si la modernització i la comoditat o bé el manteniment dels costums, pregunta difícil de respondre i més si un no hi ha està implicat.

17h. Parada a una “estancia” enmig del no rés. Intento sintonitzar la radio, i evidentment no hi arriben ni les ones hertzianes.



20.15h. Recuperem l'asfalt, sort ja que el meu cul ho agraeix. El paisatge continua essent igual, estèpic però sembla que ens apropem a la civilització. Se'm desperta la curiositat per veure com serà el poble Perito Moreno, on he de passar la nit.

21h. Arribada al poble i tots al mateix hostal, és realment auster. Som al cul del món però els monopolis també hi funcionen a la perfecció, ja que pel preu pagat és realment un antre, però bé són 9 hores que hi passaré, i la majoria d'elles dormint.

El poble és realment un poble de l'oest. Un carrer d'un km amb quatre cases al voltant, un supermercat, un quiosc, hotels amb restaurants que tenen un estètica completament passada d'any i poca cosa més.

Bé, aquí s'acaba el relat del dia 1 de desembre, imagino que el de demà no serà massa diferent.