CONTINUANT LA RUTA 40. DEL PERITO MORENO A BARILOCHE.

Malgrat tot no he dormit pas malament, però com cada dia em desperto una hora abans del que hauria, coses de l'emoció. L'expedició surt a l'hora prevista i deixem enrere el petit poble on he passat la nit sense cap tipus de recança, i als 30 minuts de circular tornem al camí de pedres, avui és més dur ja que els amortidors del meu cos estan ja esgotats. En resum haurem fet 1500km en 27 hores reals d'autocar, el que vol dir que la velocitat mitjana haurà estat de 60km/h.

A les 11h fem la primera parada al poble de Rio Mayo, pel qui l'interessi és la capital nacional de l'esquila, on a un li sembla retrocedir als pobles que apareixen a les pel·lícules de Fellini. Però al passar el poble ja recuperem definitivament l'asfalt, per fi.

A primera hora de la tarda nova parada a Governador Costa, estem novament a la civilització. Però a aquest poble ja es comença a percebre que ens estem acostant a un nou entorn, amb paisatges menys àrids, més vegetació, menys fred, però amb el mateix vent. El cansament generalitzat es comença a percebre, i les ganes d'arribar ja superen el punt romàntic que segurament a molts ens ha empès a emprendre aquesta ruta.

A les 19h ja estem circulant per les valls andines, el paisatge recorda molt al paisatge suís, la Selva Negra o fins i tot als Pirineus. Passem pel poble d'Hoyo, capital nacional de “la fruta fina”. Aquí tenim una altre capital nacional, ja m'havien dit que cada racó del país és capital nacional d'alguna cosa, però fins ara no m'hi havia fixat. No només el paisatge ha canviat sinó també la densitat de població i l'us dels espais, tot i que cal dir que aquesta està plenament integrada en el paisatge. En aquest moment reflexiono sobre els cànons de bellesa que tenim tots integrats i perquè aquest paisatge és considerat millor i menys estressant que el que he travessat els dos dies anteriors.

Però no tot surt tal com està previst i 40 minuts abans d'arribar un control de la policia para l'autocar i ens té 40 minuts demanant papers als conductors i demanant algun passaport. Total perquè ens deixessin marxar sense més. M'ha donat la impressió que el que volien era impressionar al personal estranger, tan per la situació com per l'actitud policial.

Finalment a les 22.30 hem arribat a Bariloche. Ara ja a l'hotel i un altre dia sense sopar perquè a aquestes hores tinc ganes de dutxa i a dormir, que demà serà un altre dia, aquest de relax ja que d'entrada me l'agafo lliure, que són vacances.