Gaudir quatre estacions en un dia.

Ushuaia és un món completament diferent a l'Argentina que havia conegut fins ara, o bé Buenos Aires és un altre cosa que no és la resta d'Argentina? Ja que tampoc es pot dir que conec realment el país i millor que per a respondre a aquesta contradicció esperi el final de viatge.

Avui ha estat un dia metereològicament divers i emocionalment intens. Ha plogut, ha nevat, vent intens, boira alta i baixa i ha fet sol; resumint que he gaudit de totes les estacions en un sol dia. Afirmació que crec que defineix el dia a dia de la zona, i que m'ha reconciliat amb tota la gent que treballa de cara el públic al sol·lucionar-se'm els problemes de connexió a internet i sense que ho haguessin de fer, ja que no era el seu problema, trobant gent que atén amablement tot i ser turista, taxistes que et parlen pausadament i no escolten la COPE, cambrers que et somriuen i no et cobren abans de servir-te, i gairebé tot el que hi vulgueu afegir.

Realment és un lloc amb un encant molt determinat i especial que pot impressionar a tots els que tenim alguna bombeta fosa i potser no tan al turista típic. Això pot sonar un pèl pedant ho sé, però la màgia dels contrastos combinats amb l'espectacular paisatge m'ha generat un cert punt místic entre la petitesa humana i la potència del nostre entorn, al que intentem controlar constantment però que ens continua i continuarà vencent sempre que es donin les condicions adients. Pot semblar que estigui fumat o bé que tingui una palla mental descomunal, però us asseguro que ni una cosa ni l'altre, tan sols tinc una sensació de benestar mental que feia temps que no gaudia.

Tornant a les coses pràctiques, demà faig una travessa pel canal de Beagle, uauuuuu. El cementiri de vaixells enfonsats més gran del món, per tant espero que el capità del catamarà no sigui novell. L'espectacle natural ha de ser una passada i tinc la càmera llesta per a fer-la funcionar constantment per a poder-vos torturar una mica més quan ho editi tot. També creuo els dits per a que el temps millori, però realment gaudiré del que la natura i la oportunitat que m'estic regalant m'ofereixi.

Ushuaia: la fi del món i el començament de tot

SALUTACIONS A TOTS DES DE LA FI DEL MÓN!!! ara si que us tinc a tots per sobre meu, de latitut és clar.

Aquest matí a les 7am ja m'havia llevat tot emocionat. Havia quedat per esmorçar amb la Sra. Zapruski a les 9.30, així que a les 8.30 sortia a fer una passejada pel port de la ciutat. Realment impressiona veure't envoltat de muntanyes nevades i per l'escollera del port en el canal de Beagle.

Després ha tocat l'esmorçar amb l'hospedera, que m'ha tingut hora i mitja explicant-me la seva vida. Interessant, però explicada amb la parsimònia argentina d'una dona de 80 anys, i amb la sensació que a vegades les coses s'expliquen no com van passar sinó com un vol recordar que vàren passar.

També tinc les excursions planificades per aquests dos propers dies. Demà vaig a fer un trekking de tres hores més una baixada en canoa, el dia ocupat de 9 a 17. I el divendres una excursió pel canal amb catamarà i tornada envoltan el parc natural, de 9 a 19. Vaja que espero que sigui wapo. Prometo penjar les millors fotos. Bé ara vaig a veure si pujo al Martial i dino una mica.

També espero arreglar els meus problemes de connexió tan aviat com sigui possible, però crec que he perdut 200 pesos a favor de la companyia de telf claro.

camí d'Ushuaia

Tot fent camí cap a la fi del món.

15.30h: Dia de transit avui. Matí de recol·locació de la maleta, un passeig sota una xafogor asfixiant i amb els texans posats, ja havia deixat l'habitació. Durant el meu passeig matinal una mica més i em mato, la ciutat està plena de sots i quan vas mirant i observant no és gens difícil esmorrar-te a l'asfalt. Una altre característica curiosa de la ciutat, és que hi plou constantment aigua dels aires acondicionats. Així que amb la combinació de d'aigua caient més sots hi ha moments que pares una mica boig. Malgrat tot la ciutat té un encant decadent, el barri de San Telmo, per on he estat aquest matí sembla un barri bohemi, amb tallers d'artistes neohippies i de restaurants on es pot dinar per menys de 5€, moment en que et sents afortunadament ric, però no tot és xauxa.

A la tarda ha tocat fer camí cap l'aeroparque (llegeixis aeroport de vols domèstics). Tot un super aeroport compactat entre la ciutat i la marronosa desembocadura del riu de La Plata. De moment sense problemes i esperant que no hi hagi demores per iniciar el vol.

Un altre tema és que la connexió mòbil d'internet no em funciona al haver-hi la possibilitat de que la maquinària estigui espatllada. No sé si serà el que em va dir la que m'ho va vendre i no vaig entendre, que m'havia d'esperar entre 4 i 5 hores per a que l'ordinador me'l detectés. No sé perquè però el deixaré tota la nit i sinó demà m'acostaré de nou a una botiga de “Claro” que amb la flema habitual em diran que m'ho agafi amb calma. Així que no sé quan serà la propera entrada al bloc.

Bé la següent entrada ja des de Ushuaia. Fins aviat i espero que a tots us moli la narració. S'accepten crítiques de tot tipus.

17.30h: El que m'havia temut. Ja fa una hora que hauria d'haver sortit, però el vol va amb dues hores de retard per incidències climatològiques. És a dir que amb molta sort arribaré a les 23.30, però ja ho veurem. Altre cop el “sentimos la demora”, i aquest aeroport em comença a caure a sobre.

Un altre tema és que no sé com avisar a la casa on m'hostatjo ja que tinc el telèfon al correu i no tinc accés a internet pel moment. La cosa es continua posant interessant. Ara ja només falta que perdi la maleta, ja que he facturat la superjaqueta, i em congeli viu. Seria un dia rodó però no acostumo a tenir tan mala sort, oi?. Continuarem informant, i per cert el Barça va guanyant 2-0 a l'Inter de Milà.


20.00h: Finalment ens hem enlairat i sembla ser que les incidències climatològiques són reals ja que tenim un vol mogudet, motiu pel que tothom està callat, fins i tot el grup de catalans que tinc asseguts darrera meu. Però la companyia ha decidit escatimar-nos el refrigeri, com ho aprofiten!!!!!!!

Definitivament arribaré a altes hores de matinada a Ushuaia, però al final he pogut contactar amb l'hostalera després d' entrar i sortir de la zona d'embarcament per trobar un ciber que funcionés i sembla que m'esperen.


22.30: Ens han explicat els motius del retràs del vol que ha estat que estava plovent i l'aeroport, bé la pista i poca més, no té mecanismes de senyalització amb poca visibilitat i per això el retard. Bé coses que passen. Però ja enfilant el segon tram, que sembla més tranquil però molt em temo que també ens quedarem sense sopar. I en poc més d'una hora ja hauria de posar els peus a terra, sinó em queden glaçats.

1.00h: Finalment a Ushuaia, 5ºC i el canvi de sensació tèrmica respecte a Buenos Aires és important. Degut al retràs m'he perdut l'aterratge que pel que he llegit és espectacular, però les vibracions al respecte són bones.

Estic allotjat a casa de la Sra. Zapruzki. És d'allò més retro, però amb el seu encant, vaja que en sintonia amb la pròpia Sra. Que espero poder-la fotografiar durant algun dels esmorzars que tinc amb ella. Pel que fa a l'allotjament també és bestial el canvi respecte a l'hotel “pijo”, “cool” i “trendy” on he estat aquests darrers tres dies. Vaja que continuo experimentant contrastos constans.

NOTA: La publicació es realitza hores més tard d'haver-ho escrit ja que els meus problemes de connexió encara no s'han resolt.