Dia de viatge amb aerolíneas finalitzat sense cap tipus d'incidència, tota una fita! Però el meu cervell es troba en estat de xoc. Després de 20 dies a l'estepa, amb vent, fred i núvols, volo 2600km i em trobo en plena selva on estem a 30 graus, cauen gotes, i fa una xafogor que impedeix que la neurona estigui funcionant. Les estructura del poble és semblant a les de Patagònia, però en comptes de matolls hi trobem arbres gegants, el que fa l'aigua.
La primera impressió és que aquesta no és l'argentina desèrtica, però ordenada que he conegut fins ara. L'entorn és diametralment oposat i al mateix temps es respira un ambient més laxe i informal que de moment no acabo de veure clar, tot i que cal dir que tampoc he tingut cap problema, així que val més que em relaxi i deixi la meva mentalitat germànica. Però ho dic tan per la forma de contractar el col·lectiu, l'hostatgeria com per la forma com he contractat l'excursió de demà, però ja veure'm, us ho explico a la tornada.Ara me'n vaig a la piscina a veure si m'hidrato una mica, per després untar-me d'antimosquits i de crema hidratant, ja que tinc la pell feta pols de tan aire.
Per cert us adjunto unes fotos de la megalòpolis de Buenos Aires i del Delta del riu de la Plata, que d'argentós no en té res però si de marronós!
hola Joan, fa dies que no et diem res però ho llegim cada dia, al final farem un llibre, un petó i una abraçada,
ResponEliminala mare
records de tots anna, gaudeix de les cascades