Patagonia

Ja sóc al Calafate, punt de partida per gaudir dels glaciars. La ciutat no té cap tipus d'interés, cap n'hi un. És realment un xoc baixar de l'avió, trobar-se enmig d'un desert, fer uns 20km i trobar-se amb una ciutat completament artificial, a mi em recorda a Las Vegas en petit. Però és l'únic que hi ha si es vol gaudir de la bellesa natural que hi ha aprop.

Per altra banda estic content per l'hostatgeria on he anat a parar, Las Avutardas. És petita, en construcció, cap tipus d'encant excepte un llit magnific, i ho porta un paio molt amable. Ha estat una bona recomanació del madrileny que em vaig trobar a Ushuaia, ja que la resta d'hostetjeries que he vist són completament artficials, bé tot sembla de cartró-pedra aquí. Però deixo de queixar-me que no tinc cap dret a fer-ho, només és que estic xocat. A part demà l'únic que veure és aigua, gel i 300 turistes tirant fotos des d'un catamarà, i jo entre ells! jajaja. Potser hi haurà un dia que haurem de replantajar-nos el sentit del turisme i la forma en que el fem, però de moment jo continuo gaudint de les meves vacances.


La foto és del superaeroport del Calafate. Tots els aeroports són la hòstia aquí. Bé me'n vaig a sopar ràpid i passo de sortir per aquí ja que em fa repelús. A part m'he de llevar a les 6.30, perquè és tan dura la vida del turista??