entre glaciars

Quina passada de dia!!!!! He fet 230 fotos, així que imagineu, i si no n'he fet més no és perquè no valgués la pena, sinó per què m'hauria perdut la visió a ull nu, realment la forma en que s'han de veure aquestes meravelles.

El dia ha començat aviat, a les 6am m'he llevat ja que a les 7am em passava a buscar “el ramat” per embarcar en un dels catamarans, part del monopoli que segons m'expliquen, controla el negoci de les rutes per els braços glacials del Llac Argentina. El camí cap el llac són 80km de desert patagònic amb guanacs, llebres, ocells diversos que no sé identificar, i un paisatge feréstec però captivador alhora.

Ja a l'arribada i després de pagar l'entrada al parc, m'he volgut desprendre dels prejudicis pel tipus d'excursió, ja que era la única forma de fer-ho, i de totes formes crec que és millor que als turistes ens tinguin a tots controlats en determinades, sinó ho destrossaríem tot massa de presa. Casualitats de la vida he anat a parar al costat de quatre tietes teresines catalanes, amb les que m'hi he implicat poc, però una mica si que hi he parlat.

El paisatge perilacunar per ell sol ja és impressionant, però quan arribes a la zona on es comencen a veure els icebergs, un deixa de mirar l'entorn per centrar-se en la bellesa que molècules d'aigua són capaces de crear.

Degut al gran nombre d'icebergs no hem pogut arribar a la glacera Upsala, la de més alçada de la zona, però la visió d'aquests icebergs ho ha compensat plenament. Posteriorment després de navegar una altra estona s'arriba a una glacera més petita, però tots ens hi hem quedat embadalits ja que era la primera que veiem sencera des de l'aigua.

Per finalment dirigir-nos al mític Perito Moreno. L'excitació prèvia dels meus companys de viatge es calma quan ens trobem davant de la immensa paret de gel de 30 metres d'alçada, que combinada amb el vent, la llum, el vent i les muntanyes genera un estat de benestar important, però un sentiment de petitesa del ser humà que segurament pel fet d'anar sol em fa pensar en quin punt estem nosaltres amb nosaltres mateixos i en les relacions que establim amb el nostre entorn físic i emocional.

Aquest petit relat són unes sis hores de navegació en un entorn que recomano a tothom qui en tingui la oportunitat, i que la gaudeixi acompanyat per un vaset de mate (Edu que con azucar no está tan malo).