Tot fent camí cap a la fi del món.
15.30h: Dia de transit avui. Matí de recol·locació de la maleta, un passeig sota una xafogor asfixiant i amb els texans posats, ja havia deixat l'habitació. Durant el meu passeig matinal una mica més i em mato, la ciutat està plena de sots i quan vas mirant i observant no és gens difícil esmorrar-te a l'asfalt. Una altre característica curiosa de la ciutat, és que hi plou constantment aigua dels aires acondicionats. Així que amb la combinació de d'aigua caient més sots hi ha moments que pares una mica boig. Malgrat tot la ciutat té un encant decadent, el barri de San Telmo, per on he estat aquest matí sembla un barri bohemi, amb tallers d'artistes neohippies i de restaurants on es pot dinar per menys de 5€, moment en que et sents afortunadament ric, però no tot és xauxa.
A la tarda ha tocat fer camí cap l'aeroparque (llegeixis aeroport de vols domèstics). Tot un super aeroport compactat entre la ciutat i la marronosa desembocadura del riu de La Plata. De moment sense problemes i esperant que no hi hagi demores per iniciar el vol.
Un altre tema és que la connexió mòbil d'internet no em funciona al haver-hi la possibilitat de que la maquinària estigui espatllada. No sé si serà el que em va dir la que m'ho va vendre i no vaig entendre, que m'havia d'esperar entre 4 i 5 hores per a que l'ordinador me'l detectés. No sé perquè però el deixaré tota la nit i sinó demà m'acostaré de nou a una botiga de “Claro” que amb la flema habitual em diran que m'ho agafi amb calma. Així que no sé quan serà la propera entrada al bloc.
Bé la següent entrada ja des de Ushuaia. Fins aviat i espero que a tots us moli la narració. S'accepten crítiques de tot tipus.
17.30h: El que m'havia temut. Ja fa una hora que hauria d'haver sortit, però el vol va amb dues hores de retard per incidències climatològiques. És a dir que amb molta sort arribaré a les 23.30, però ja ho veurem. Altre cop el “sentimos la demora”, i aquest aeroport em comença a caure a sobre.
Un altre tema és que no sé com avisar a la casa on m'hostatjo ja que tinc el telèfon al correu i no tinc accés a internet pel moment. La cosa es continua posant interessant. Ara ja només falta que perdi la maleta, ja que he facturat la superjaqueta, i em congeli viu. Seria un dia rodó però no acostumo a tenir tan mala sort, oi?. Continuarem informant, i per cert el Barça va guanyant 2-0 a l'Inter de Milà.
20.00h: Finalment ens hem enlairat i sembla ser que les incidències climatològiques són reals ja que tenim un vol mogudet, motiu pel que tothom està callat, fins i tot el grup de catalans que tinc asseguts darrera meu. Però la companyia ha decidit escatimar-nos el refrigeri, com ho aprofiten!!!!!!!
Definitivament arribaré a altes hores de matinada a Ushuaia, però al final he pogut contactar amb l'hostalera després d' entrar i sortir de la zona d'embarcament per trobar un ciber que funcionés i sembla que m'esperen.
22.30: Ens han explicat els motius del retràs del vol que ha estat que estava plovent i l'aeroport, bé la pista i poca més, no té mecanismes de senyalització amb poca visibilitat i per això el retard. Bé coses que passen. Però ja enfilant el segon tram, que sembla més tranquil però molt em temo que també ens quedarem sense sopar. I en poc més d'una hora ja hauria de posar els peus a terra, sinó em queden glaçats.
1.00h: Finalment a Ushuaia, 5ºC i el canvi de sensació tèrmica respecte a Buenos Aires és important. Degut al retràs m'he perdut l'aterratge que pel que he llegit és espectacular, però les vibracions al respecte són bones.
Estic allotjat a casa de la Sra. Zapruzki. És d'allò més retro, però amb el seu encant, vaja que en sintonia amb la pròpia Sra. Que espero poder-la fotografiar durant algun dels esmorzars que tinc amb ella. Pel que fa a l'allotjament també és bestial el canvi respecte a l'hotel “pijo”, “cool” i “trendy” on he estat aquests darrers tres dies. Vaja que continuo experimentant contrastos constans.
NOTA: La publicació es realitza hores més tard d'haver-ho escrit ja que els meus problemes de connexió encara no s'han resolt.
M'ha fet molta gràcia això de "Una mica més i em mato, la ciutat està plena de sots i quan vas mirant i observant no és gens difícil esmorrar-te a l'asfalt". Pot ser un dejà vu de fa mooooooolts anys?
ResponEliminaCuida't i tapa't, que tot això que expliques és molt xulo!!!
Cesca
jajaja, m'ha costat pillar el comentari, veig que tens bona memòria. El que passa és que aquest cop no m'he quedat assegut a la vorera amb una cama penjant dins una claveguera!
ResponElimina