Descobrint Argentina

Ja a casa

2009-12-21T11:23:00.000-08:00

Després de dotze hores de vol ja he tornat a casa. Amb una motxilla plena de vivències i sensacions que ara em toca acabar de processar. Alhora que impactat pel fred que fa ara al meu país, la veritat és que és més difícil de suportar aquí que no pas a Ushuaia, la fi del món, però la veritat és que tinc ganes de veure-us a tots ben aviat.

Moltes gràcies pel seguiment que heu fet en la distància i espero que en la mínima mesura hagueu pogut gaudir de les emocions que he intentat comunicar-vos.

Fins la propera,

Joan.

esperant per embarcar

2009-12-20T08:18:00.000-08:00

El darrer matí a Buenos Aires va estar plovent de forma torrencial. Es a dir que va ser limitat, i bona part de la tarda va estar plovisquejant, vaja que tampoc la vaig gaudir massa. Coses que passen.

Però al vespre va tocar sopar de despedida amb una bona parrillada, tot i que no vaig menjar massa ja que estic inflat i amb ganes de tornar a començar la rutina del gimnàs, si l'aguanto.

Ara ja fent temps a l'aeroport i amb moltes ganes de tornar a ser casa. Però falta el darrer tràmit, tretze horetes de vol que no són res. Per cert m'he trobat una agradable sorpresa als taullels de facturació, ja que entre molts altres idiomes, et saluden el vol també en català. Ja m'he sentit més a casa.

darreres 24h

2009-12-19T07:21:00.001-08:00

Acabo de veure a les notícies que hi ha una onada de fred polar al nord de la península, però malgrat això encara tinc ganes de tornar i de no sortir de casa en dos dies! Sempre amb contradiccions, jeje, deu ser condició humana. A part que ara em toca fer reflexió general de tot el mes que he passat ja que amb tanta intensitat, un perd la relativitat.

La veritat és que les darreres hores són tranquil·les i sense massa coses per explicar. Passejades tranquil·les, esmorçar, dinar, sopar, dormir. Avui toca veure mercats de carrer i intentar comprar alguna cosa, però sense passar-se.

Bé gent, la propera ja és la darrera entrada desde Sitges. No crec que demà tingui temps ni oportunitat d'explicar res.

Amb ganes de retrobar-us a tots,

Joan

intentant relax en una ciutat estressant

2009-12-18T06:36:00.001-08:00

Ara comença a sortir tot l'esgotament acumulat durant el darrer mes. És per aquest motiu que ja dedico avui divendres i demà dissabte al relax, bons aliments i alguna que altre cerveseta per a gaudir dels darrers dies d'estiu que em queden. Malgrat que no és fàcil en aquesta ciutat tan sorollosa i amb tanta gent.

Ahir al final no vàrem anar a l'espectacle de tango, estavem derrotats i a les 22.30 ja dormíem. Així que me l'he perdut. He sobreviscut tot un mes sense entrar a un show d'aquest tipus, però me'l reservo per a una propera visita.

En poc més de 48h ja torno a ser a casa. La veritat és que m'ho he passat molt bé i he gaudit de cada segon d'aquest darrer mes. Però ara també en tinc ganes de tornar a la meva rutina i sobretot dormir durant dos dies seguits al meu llit i a casa meva neta i acabada de pintar.

segellant passaport a Uruguai

2009-12-17T16:58:00.000-08:00

Excursió a l'Uruguai tot creuant el riu de la Plata. Ha tocat llevar-se aviat altre cop ja que el ferri surt a les 8.30 i com en els avions cal ser-hi una hora abans, també perquè cal complir amb els tràmits duaners, que avui em tornen a segellar el passaport.

M'he perdut el trajecte d'anada ja que m'he quedat adormit tan sols sortir de la drassana fluvial i no m'he despertat fins arribar a Colonia, vaja que ja era en un altre estat, amb una hora diferent, una altre moneda, però tan sols havíem fet uns 20km, segons el local també un accent diferent malgrat que jo no sóc capaç de diferenciar-ne la diferència fonètica. Quines coses té la geopolítica.

El casc antic del poble és l'únic espai uruguaià declarat, per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Fou una colònia creada pels portuguesos i batallada fortament pels espanyols, per acabar essent, al segle XXI, un bonic poble que viu del turisme, ironies de la història, i que emmagatzema en els seus carrers diversos cotxes antics i vells. Tot i que aquests no estan pas protegits, segur que n'hi ha algun que la seva pasta costaria.

Després de la passejada, on sempre t'hi esperen sorpreses, i de dinar, toca migdiada a un banc de la plaça del poble. S'hi està bé ja que a sobre des d'un bar ens regalen un concert d'un combo de jazz que toca pels qui hi mengen, però que el podem gaudir tots.

Quan toca torna la sorpresa ens torna a visitar, novament la companyia de ferri ens regala una hora més a Uruguai, la llàstima és que ens obliguen a romandre dins la terminal i sense cap tipus d'informació, hi ha moments que fins i tot trobo a faltar la RENFE. Però finalment sortim només una hora i mitja més tard i el trajecte transcorre sense cap més incidència i amb temps per a una dutxa i preparar-se per a fer una turisticada típica: sopar amb espectacle de Tango al barri de Sant Telmo, alguna que altre se n'ha de fer.

Soho porteny

2009-12-16T16:29:00.000-08:00

Després de la gran patejada d'ahir, que vàrem recórrer tres barris de la megalòpolis a peu, avui hi havia poca energia per a grans caminades.

Així que dia tranquil pel barri de Palermo, barri en creixement i expansió ja que s'està revitalitzant també com a zona “trendy” alternativa, vaja que és un barri de neohippies amb pasta.

Poca cosa més, a part de la visita al jardí japonès, molt cuidat i amb unes carpes que del grans que eren, feien por. Alhora que fèiem temps per a trobar-nos amb una ex convilatana sitgetana que des de fa un temps ha tornat a la seva ciutat natal.

La tarda acaba amb la visita a la casa museu d'Eva Perón. Personatge controvertit de la història argentina, però que no va malament per a fer una mica de sociopolítica contemporània. Vaja que la ciutat ja ha donat el que havia de donar tot i que m'esperava una mica més de la gran i mítica Buenos Aires, així que ara em dedicaré a gaudir dels petits o grans moments que la ciutat estigui disposada a oferir-me durant els darrers dies a la ciutat.

Boca vs Puerto Madero

2009-12-15T15:08:00.000-08:00

El dia ha començat anant al mític barri de Boca, on varen arribar els primers colons, i la ciutat es va començar a desenvolupar. Tradicionalment ha estat un barri popular a tocar del que era el port, però ara tret dels dos carrers turístics que hi ha, es veu que és un barri perillós. La veritat és que massa encant no té, ja que és extremadament turístic per on es pot passejar i per on no s'hi pot passar un ja no hi entra.

També ha tocat visita al mític estadi de futbol conegut popularment com la “Bombonera”. Me l'imaginava més gran, però ple de gent ha de ser realment tot un experiment sociològic.

Després de passar per l'experiència del metro de Buenos Aires ha tocat el mític cementiri de la Recoleta, on hi ha enterrats insignes personatges portenys, com la mítica Evita Perón. Hi ha realment importants obres d'art funerari, però alhora és una mica tètric la veritat. Deixen les caixes a la vista, tancades al monument, però no m'he atrevit a fotografiar-les.

Hem continuat per la zona diplomàtica i d'alt stànding, per acabar la zona de moda i en desenvolupament que és Puerto Madero, zona d'oci, oficines i habitatges que s'està construint en una zona de dics que estan recuperant. La zona és curiosa, però extremadament cuidada respecte a la resta de la ciutat, motiu pel que desentona una mica la veritat.

Altre cop a la capital portenya

2009-12-14T14:58:00.000-08:00

Matí d'acomiadament de Rosario i cap a Buenos Aires altre cop, final d'etapa del meu viatge. Quatre hores de còmode bus, amb càtering inclòs, tot creuant la pampa i ja de nou a la megacapital del país.

La tarda transcorre tranquil·la pel centre de la ciutat. Es comença a respirar l'ambient nadalenc, tot i que per a mi es fa molt estrany, ja que des de fa dies visc acompanyat de xafogor i solet, mentre que per a mi el Nadal és fred i foscor. Tot el contrari que els passa als del sud que estan tots pendents de les seves vacances d'estiu. Com de centrats estem en les nostres vides que ens costa pensar que n'hi ha moltes d'altres que són igual vàlides i tan sols desconegudes per a nosaltres.

Passejant per Rosario

2009-12-13T10:03:00.000-08:00

Rosario, ciutat de 2 milions d'habitants que no em surt a la guia ja que teòricament no és ciutat turística. Malgrat això és realment una ciutat amb cert encant, amb el riu Paranà vinculat a la ciutat, neta i ben arreglada. Si que continuen visibles les diferències socials entre els individus, i realment és dur veure xavals molt petits fent vida de carrer perquè hi ha una xarxa social dèbil, que fa el que pot.

Avui poca cosa més a explicar ja que ha estat dia de menjar, beure, passejar i fer el gos! També de socialització amb amics de l'Edu, però amb calma i sense estrès ja que dilluns sant torne-m'hi cap a la capital i a fer ruta “portenya”, per acabar de rematar la setmana.

Gent, que això s'acaba. I em torneu a tenir per terres catalanes ben aviat. La veritat és que fa mandra ja que veient la tv3, he vist que tothom anava molt abrigat, massa abrigat!

Rosario, l'arribada

2009-12-12T06:44:00.000-08:00

Ja em sento com a casa. La trobada amb l'Edu ha estat relaxant, tal i com preveia. Estic al centre de Rosario, una ciutat gran, 2 milions d'habitants, gens turística però alhora més occidental i ordenada que Buenos Aires, i amb uns interessants edificis noucentistes al centre. Amb persones ballant tango al carrer, avui n'era el dia internacional.

Sopar amb la mare Yolanda i amb amics. Pasta casolana feta per la “vieja” que gaudeixo amb fruïció, després de tants dies menjant de “resto”. Passeig per la zona monumental. Cervesa a la ribera del riu Paranà. I esquivada de mosquits que resulta impossible malgrat el repelen, i ja tinc uns quants borrots molestos però inevitables.

Aquest matí de dissabte relaxat, veig tv3 internacional, esmorzo, llegeixo el diari, bec mate i passo un tranquil dia casolà per afrontar descansat una tarda més moguda de descoberta més intensa de la ciutat i el seu entorn.

Relaxat

2009-12-12T06:34:00.000-08:00

Avui ha acabat la meva fase expedicionària i em retrobo amb una cara coneguda, l'Edu. Aquest simple fet confereix a les vacances un nou caire, ja que tan bon punt ens trobem, em relaxo i començo realment les vacances.

El dia ha començat a Iguazú amb normalitat, me matat un parell d'escarabats gegants, m'he afaita el cap, m'he dutxat, he esperat que em passessin a recollir per anar a l'aeroport internacional d'Iguazú, he fotografiat papallones, el vol ha sortit amb retard i m'ha fet improvisar.

Però tot a sortit rodat i he pogut agafar un vol cap a Rosario evitant un trajecte de 4 hores en bus. El vol ha estat tota una experiència ja que he volat amb un SAAB d'hèlix, avió petit de només 33 places per ésser ocupades. Vaja que en principi m'ha fet una mica de por, però al final s'ha mogut menys del que m'esperava.

Els culés que sàpiguen que aquesta és la ciutat natal de Messi. Potser m'impregno de l'art que diuen que té i torno fet un crac del futbol. Motiu pel meu convilatà d'honor Guardiola em contracta i em paga una millonada! Jajaja

La veritat és que ara mateix una mica cansat de tants kilòmetres i amb ganes de veure a la meva gent, però si ho racionalitzo us dic que tampoc tinc ganes de tornar a la vida real. L'Argentina espectacular és molt digne de ser gaudida, us la recomano, al mateix temps que el país real, malgrat són moltes diferències socials i culturals que ens separen tots pretenem el mateix: sobreviure el màxim de bé.

Cataractes d'Iguazú

2009-12-10T15:20:00.000-08:00

Avui he vist més aigua i papallones que en tota la vida junta, amb tota aquesta humitat la mare no hauria de regar.

Tot i que el dia ha començat amb estrès, ja que tal com vaig intuir ahir aquí les coses funcionen amb un altre ritme. Però tot i això el dia ha transcorregut sense incidències pel parc natural d'Iguazú. El parc està realment muntat com a parc temàtic, aquesta és la primera sensació que tens. Però amb el pas de les hores i la bellesa de l'entorn, acompanyada pel soroll de l'aigua quan cau tot i que no sempre la veus, li ha conferit al dia un esperit especial de fi de festa.

He començat amb remullada sota les cataractes amb una motora que realment t'hi acosta molt, i quan acabes vas xop, bé realment he anat moll tot el sant dia, tan per la primera remullada com per les subsegüents al acostar-se als precipicis i també per la xafogor que ha acompanyat durant tot el dia.

Pel que fa a la vegetació és exuberant i els animals també, malgrat no se'n veuen de grans mamífers ja que tenen hàbits nocturns. Si que hi ha una gran varietat de papallones, llangardaixos i com a més especial he vist a una espècie de cocodril i a un parell, del que m'han semblat, maputxes. S'accepten rectificacions ja que realment no els he reconegut, assumeixo la meva ignorància.

Ara mateix, després de tot el dia al sol, estic realment per l'arrastre com el cocodril que vist avui. Però avui s'acaba el meu periple sol per l'Argentina. Demà em trobo amb l'Edu, fet que em fa molta il·lusió i que em permetrà conèixer la vida argentina des d'una altre perspectiva diferent a la de les rutes turístiques.

Iguazú: Això és la selva!!!!!

2009-12-09T16:17:00.000-08:00

Dia de viatge amb aerolíneas finalitzat sense cap tipus d'incidència, tota una fita! Però el meu cervell es troba en estat de xoc. Després de 20 dies a l'estepa, amb vent, fred i núvols, volo 2600km i em trobo en plena selva on estem a 30 graus, cauen gotes, i fa una xafogor que impedeix que la neurona estigui funcionant. Les estructura del poble és semblant a les de Patagònia, però en comptes de matolls hi trobem arbres gegants, el que fa l'aigua.

La primera impressió és que aquesta no és l'argentina desèrtica, però ordenada que he conegut fins ara. L'entorn és diametralment oposat i al mateix temps es respira un ambient més laxe i informal que de moment no acabo de veure clar, tot i que cal dir que tampoc he tingut cap problema, així que val més que em relaxi i deixi la meva mentalitat germànica. Però ho dic tan per la forma de contractar el col·lectiu, l'hostatgeria com per la forma com he contractat l'excursió de demà, però ja veure'm, us ho explico a la tornada.

Ara me'n vaig a la piscina a veure si m'hidrato una mica, per després untar-me d'antimosquits i de crema hidratant, ja que tinc la pell feta pols de tan aire.

Per cert us adjunto unes fotos de la megalòpolis de Buenos Aires i del Delta del riu de la Plata, que d'argentós no en té res però si de marronós!

Adéu Patagònia, ens retrobem a la propera

2009-12-09T09:18:00.000-08:00

El temps patagònic s'ha acabat i avui toca fer cap a la selva. Deixo amb recança Puerto Madryn, malgrat el vent que m'ha acompanyat durant tots aquests dies. I emprenc viatge cap a la provincia de Misiones, on m'he de trobar amb les catarates d'Iguazú.

La nostra trobada serà curta ja que no m'hi arribo a estar ni 48h, però les penso gaudir amb intensitat, si el temps acompanya i els mosquits gegants no m'acribillen.

Poca cosa per explicar avui,ja que només he estat a aeroports i a avions, quedant-me encara dues hores més de vol. Així que espero que en la propera entrada hi hagi quelcom més d'emoció.

Dia "National Geographic" in Live

2009-12-08T15:12:00.000-08:00

Avui ha tocat jornada d'avistament de grans animals, vaja que viure condensadament diversos episodis dels documentals del 33, però en la distància i sense tanta emoció com hi posen en aquests.

El dia, com sempre, ha començat aviat ja que a les 7.30 del matí em recollien. Fets els 180km de rigor per arribar al parc nacional ens preparem per pujar a unes barques motores disposats a realitzar els avistaments de balenes franques. La temporada està acabant ja que les balenes han començat la seva migració anual cap a l'Antàrtida, i només queden algunes mares amb els balenons que s'estan preprarant pel llarg viatge. La millor temporada pels avistaments es agost i setembre que és quan s'estan aparellant i que és quan hi ha més activitat a la superfície.

La sensació generalitzada és d'emoció, com si anessim de cacera (fotogràfica) i volguessim aconseguir la millor presa. Realment és impressionant veure-les quan surten a respirar, com aixequen les aletes i més la dorsal, com treuen la mandibula, però no hem pogut disfrutar de cap salt. De balenes no n'he fet cap foto, només video, per tan els interessats hauran d'esperar a que els editi per a veure'ls, i de totes maneres la qualitat no és cap cosa ja que el zoom de la meva màquina és dolent. Pel proper gran viatge he de fer una bona inversió en fotografia.

Després de dinar en un bar on hi he trobar ensenyes nacionals, continua el safari fotogràfic cap a les residències dels pingüins, colònia nombrosa, però no tan com la de Punta Tombo, que aquesta vegada per manca de temps no puc visitar.

La ruta continua per la casa dels elefants marins i dels lleons marins, tot i que d'aquests ja n'havia vist ahir. La veritat és que d'aquests només en queden els cadells i no hem vist cap orca menjant-se'n cap, ja devien estar tipes però m'hagués agradat una mica de natura salvatge.

Finalment després de 12 hores de natura i molta camioneta, torna a tocar 180km més de tornada, 80km de pedres i 100 d'asfaltat. Són distàncies que en cap cas es poden comparar amb les distàncies que estem acostumats a fer nosaltres. S'em reafirma la idea que aquí tot és gran, massa gran. Vaja que els episodis de Barri Sèsam aquí definien els conceptes de forma diferent a la forma a que nosaltres estem habituats.

Ara toca costa atlàntica

2009-12-07T15:03:00.000-08:00

Tal i com us he dit ja sóc a Puerto Madryn, a la costa atlàntica Argentina. El poble no té cap tipus d'interés realment, només la gran quantitat de fauna marina que habita i/o transita per aquesta zona: Balenes, orques, llops de mar, cormorans, dofins; i això gràcies a que els corrents antàrtics quan xoquen amb les Malvines generen fortes corrents que transporten una quantitat important de nutrients, base de la piràmide nutricional.

Així que tot just després d'arribar i encara entumit per les 14 hores de bus, m'he plantejat fer una sessió de canoa per la platja, però a l'hora de veritat s'ha aixecat vent i tenia sensació de fred, m'han dit que l'aigua encara era freda, motiu pel que m'he fet enrera i he llogat una bici.

Així que xino-xano he acabat fent uns 40km en bici per camins de pedres fins arribar a Punta Lomo, reserva de llops marins i cormorans. La colònia és petita, però com que durant la tarda tenia poques opcions a fer massa cosa, tret del citytour (el nom ja tira enrera). Ha estat entrentingut i he fet una mica de cardio i de cames.

Continuo a l'estepa, no és tan àrid com a la zona pre-andina, però es manté la poca vegetació amb matolls baixos i de fulla estreta i dura, típica de zones amb poca aigua. El que passa que aquí hi cal incorporar els diferents tons de blau de la zona marítima. Així que el paisatge canvia una mica.

El que he trobat fantàstic és com d'importants són les marees en aquesta zona, amb retirada de l'aigua fins a 15 metres quan coincideixen en alienació sol, lluna i terra. Les fotos no fan justícia, però m'he quedat tan sorprés que m'ha fet adonar que el nostre Mediterrani tan sols és un mar petit.

Per avui s'acaben les garrofes. Soparé aviat i a dormir que demà toca ruta llarga més avistaments. A veure quantes bèsties puc caçar, amb la càmara, esclar!.

Ruta 25. Bariloche-Puerto Madryn

2009-12-07T03:17:00.000-08:00

Ha arribat l'hora de deixar Bariloche. També ho faig amb recança ja que tot i que aquesta zona és menys espectacular, hi he passat uns bons dies i potser m'he dedicat més temps a mi mateix i hi he fet més vida social, tot gaudint i intercanviant punts de vista amb locals de la zona.

Però tal i com he dit és temps de marxa, deixem la província de Rio Negro per endinsar-nos a la provincia de Chubut, la que recorrem d'oest a est per deixar la serralada Andina i acostar-nos a l'Atlàntic. Són 14h hores de bus, però és un viatge completament diferent pel que fa als estandards de comfortabilitat, al realitzat en la ruta 40. Butaques àmplies que es transformen en llits, servei de cafeteria, sopar a bord, i a més amb la sort d'haver aconseguit un seient individual a primera línea de bus, pel que frueixo de vistes frontals i laterals.

Quan passem pel control policial on ens van parar a l'arribada a Bariloche, ens tornen a para i es confirmen les meves sospites que la seva funció bàsica és impressionar als turistes. Però aquest cop estem de sort i només hi passem cinc minuts.

Pel que fa a la resta del viatge poca cosa més a dir ja que al fer-el de nit i anar cansat, dormo des que acabo de sopar fins les 7 del matí, és a dir que per una vegada m'he perdut l'estepa. Però ara ja a Puerto Madryn, a veure si estic de sort i puc veure i gaudir de la fauna de la zona.

Ruta dels 7 llacs

2009-12-06T07:34:00.000-08:00

Avui ha tocat ruta turística per la zona dels set llacs. El recorregut és de 500km per una zona muntanyosa on hi ha els llacs i després per zona estepària. Si un mira el recorregut en un mapa d'Argentina sembla poca cosa, però tal i com he dit són 500km en poc més de 11hores, pel que podeu imaginar la profunditat de la visita.

A diferència de les darreres excursions, avui anem en ramat una altra vegada. I jo que a la nit passada he dormit poc, d'entrada se'm fa més dur. Així que he fet una dormida tot just pujar a la camioneta.

La primera parada és a Villa Angostura, poble nou i bonic de postal turística. Però hi he fet un segon esmorzar. Per tot seguit començar la ruta dels llacs pròpiament dita. Realment és un lloc bonic i per perdre-s'hi un pel seu propi compte i parar on un voldria. Però la bellesa que hi trobem m'és realment coneguda, és un paisatge que s'assembla molt a les nostres zones boscoses, tot i que en dimensions més grans. Ja se sap a Amèrica tot és gran!

Després dels llacs toca parar per dinar a San Martín de los Andes. Un altre poble petit i turístic de la zona. Feia un fred de cal déu, i jo avui m'he confiat ja que al matí feia sol i com que ahir vàrem gaudir d'un dia fantàstic he sortit sense la superjaqueta, ha estat un error.

Ja al bus una altra vegada tornem a fer 250km per tornar a Bariloche, Dormo una hora i mitja, son reparador i quan em desperto ja torna a fer sol. Malgrat ser a l'estepa, en aquest tram hi ha més vegetació i més zones lacustres, i per tan hi ha la possibilitat d'observar un munt d'ocells que sóc incapaç de reconèixer, tret dels flamencs. He de millorar els meus coneixements d'ornitologia.

Finalment arribada a Bariloche. Ha estat un dia tranquil que hagués gaudit més si no hagués estat tan cansat i no vingués de zones més espectaculars com són el parc de les glaceres i d'Ushuaia. Però que permet entendre perfectament per què la zona ha esdevingut una zona turística més enllà del turisme estacional d'hivern.

Demà toca dia de relax ja que em tornen a tocar 14 hores de viatge en bus i de nit, bé m'estalvio una nit d'hotel, jeje, sort que és el darrer de tan llarg, i ara que és dissabte al vespre serà qüestió de descobrir la nit barilochina. Ens tornem a veure dilluns ja que demà no crec que hi hagi res per explicar.

el promés és deuda

2009-12-06T07:09:00.000-08:00

El promés és deuda i aquí em teniu de ràfting. Perdoneu pel retard però he tingut problemes amb la connexió a internet.

Baixada en ràfting pel "Rio Manso"

2009-12-04T12:56:00.000-08:00

Avui ha estat un dia lúdic. Tocava baixada en ràfting pel "Rio Manso", uns 20km de ràpids fins la frontera amb Xile, bé de fet he estat a Xile una estoneta. La baixada ha estat en una hora i mitja aproximadament. Bé de ràfting ja n'havia fet per la Noguera, us enrecordeu família? Però ha estat tot una altre experiència fer-ho seguint les instruccions en anglès.

Hem sobreviscut els 5 tripulants que anavem, i el capità ens ha felicitat per ser els millors del dia, erem l'únic grup d'avui. Però bé era un nivell 3-4, que no està malament.

Després ha vingut una altra bona part, menjar un "asado", que la veritat ha baixat bé després de l'activitat física. Les fotos de la baixada estaran disponibles un altre dia ja que les tinc en cd, i el notebook no te entrada per CD.

Poca cosa més per explicar. La veritat és que el paisatge és molt bonic, però recorda molt al que tenim per Europa, així que molt menys impressionat que dies enrera. Demà torna a tocar viatge turístic per la zona dels 7 llacs. Llarga jornada de bus.

Dia de descans merescut

2009-12-03T12:34:00.000-08:00

Avui poca cosa a explicar. Ha estat un dia de descans, acabar de tancar el darrer trajecte que tenia obert, buscar les excursions per aquests dos dies, fer bugada, afeitar-me i rapar-me, ja que em semblava que portava melenes al fer més de 10 dies que no ho feia.

Després passejada per aquesta tranquil·la ciutat de tipus balneari, amb llac incorporat. El dia és radiant i la temperatura genial, torno a anar amb samarreta i he pogut deixar el superanorac a l'armari, malgrat crec que estic una mica constipat.

Dinar suculent amb postres de vici: un brauni amb "dulce de leche", xocolata, melmelada i gelat de vainilla, estava que t'hi cagues!!!!!

Per després fer un altre passeig i una migdiada que també em convé, per afrontar amb força la jornada de dotze hores de demà!!!!

Vinga que avui us ho poso fàcil i poc poètic!!!!!

Aquesta darrera foto està dedicada a les meves compis de feina, us recordo de tan en tan. Que tingueu bones guardies.

CONTINUANT LA RUTA 40. DEL PERITO MORENO A BARILOCHE.

2009-12-02T18:30:00.003-08:00

Malgrat tot no he dormit pas malament, però com cada dia em desperto una hora abans del que hauria, coses de l'emoció. L'expedició surt a l'hora prevista i deixem enrere el petit poble on he passat la nit sense cap tipus de recança, i als 30 minuts de circular tornem al camí de pedres, avui és més dur ja que els amortidors del meu cos estan ja esgotats. En resum haurem fet 1500km en 27 hores reals d'autocar, el que vol dir que la velocitat mitjana haurà estat de 60km/h.

A les 11h fem la primera parada al poble de Rio Mayo, pel qui l'interessi és la capital nacional de l'esquila, on a un li sembla retrocedir als pobles que apareixen a les pel·lícules de Fellini. Però al passar el poble ja recuperem definitivament l'asfalt, per fi.

A primera hora de la tarda nova parada a Governador Costa, estem novament a la civilització. Però a aquest poble ja es comença a percebre que ens estem acostant a un nou entorn, amb paisatges menys àrids, més vegetació, menys fred, però amb el mateix vent. El cansament generalitzat es comença a percebre, i les ganes d'arribar ja superen el punt romàntic que segurament a molts ens ha empès a emprendre aquesta ruta.

A les 19h ja estem circulant per les valls andines, el paisatge recorda molt al paisatge suís, la Selva Negra o fins i tot als Pirineus. Passem pel poble d'Hoyo, capital nacional de “la fruta fina”. Aquí tenim una altre capital nacional, ja m'havien dit que cada racó del país és capital nacional d'alguna cosa, però fins ara no m'hi havia fixat. No només el paisatge ha canviat sinó també la densitat de població i l'us dels espais, tot i que cal dir que aquesta està plenament integrada en el paisatge. En aquest moment reflexiono sobre els cànons de bellesa que tenim tots integrats i perquè aquest paisatge és considerat millor i menys estressant que el que he travessat els dos dies anteriors.

Però no tot surt tal com està previst i 40 minuts abans d'arribar un control de la policia para l'autocar i ens té 40 minuts demanant papers als conductors i demanant algun passaport. Total perquè ens deixessin marxar sense més. M'ha donat la impressió que el que volien era impressionar al personal estranger, tan per la situació com per l'actitud policial.

Finalment a les 22.30 hem arribat a Bariloche. Ara ja a l'hotel i un altre dia sense sopar perquè a aquestes hores tinc ganes de dutxa i a dormir, que demà serà un altre dia, aquest de relax ja que d'entrada me l'agafo lliure, que són vacances.

RUTA 40, CAMÍ D'EXPLORADORS.

2009-12-02T18:30:00.002-08:00

8.15h. Ja estic en ruta, i m'esperen dos dies de viatge en bus, 619km avui i 823km demà. Dos dies difícils, ja que encara estic adolorit de totes les articulacions i cansat de la gran experiència d'ahir. En dos dies he de recórrer part de la província de Santa Cruz, creuar el Chubut i part de la província de Rio Negro, on es troba la següent parada del meu trajecte, Bariloche.

A l'hora i mitja de viatge toca canviar d'autocar. És tot un goig a la vista veure a una dotzena de turistes occidentals parapetats al costat de l'autocar amb les nostres motxilles i bosses. Mirant al voltant i tan sols veient immenses planures, tot sentint el gèlid vent a les nostres cares. La gran pregunta del moment és si arribarà l'autocar que esperem, i la resposta és que si arriba i a l'hora prevista. Ja a dalt em toca al costat d'un senyor holandès d'uns cinquanta anys que m'explica que va navegar des de Santander fins les Malvines per vendre un vaixell, i que ara aprofita per fer turisme per la Patagònia, però que fa massa fred. Després de l'explicació em desconnecto tot escoltant “el petit de cal Eril i les sargantanes al sol”, que avui encara queden 10 hores de bus. Abans de la desconnexió observo que tots els que fem aquesta ruta som turistes, des de russos fins a equatorians, passant per holandesos, polonesos, francesos i altres que no tinc identificats, però cap local.

13h. Ja em fet un terç del trajecte i som a l'”estancia Siberia”. Ja fa estona que estem circulant per un camí no asfaltat i ara es fa més evident el canvi de colors respecte ahir. Així com ahir tot eren tons de blau i blanc, avui toca varietat de marrons i ocres, i amb la Cordillera Andina sempre a l'esquerre, dominant tot aquest paisatge. Aquesta part la gaudeixo tot escoltant Revolta 21, una mica de “heavy” no va malament i s'adiu completament amb l'entorn àrid.

15h. Dono per acabat el joc que porto fent des que hem començat el camí de pedres, anotar els cotxes amb que ens hem creuat, en total 7 en cinc hores. Bona mitja, crec que hem de prendre aquesta via com a model per exportar a les nostres superpoblades ciutats. Malgrat l'aridesa dels colors, l'espectacle visual és important, les extensions són tan enormes i planes que hom pot comprovar que la terra és rodona, talment com si estigues davant el mar.

Estan asfaltant la ruta. Parlant amb el Jorge, l'hostaler del Calafate, m'explicava la polèmica que hi ha al respecte ja que per alguns al asfaltar-la perdrà el romanticisme que té ara, però realment pels que l'utilitzen de forma més o menys habitual cal reconèixer que és incomode fer-hi llargues distàncies, vaja que tornem al dilema de què és prioritari si la modernització i la comoditat o bé el manteniment dels costums, pregunta difícil de respondre i més si un no hi ha està implicat.

17h. Parada a una “estancia” enmig del no rés. Intento sintonitzar la radio, i evidentment no hi arriben ni les ones hertzianes.

20.15h. Recuperem l'asfalt, sort ja que el meu cul ho agraeix. El paisatge continua essent igual, estèpic però sembla que ens apropem a la civilització. Se'm desperta la curiositat per veure com serà el poble Perito Moreno, on he de passar la nit.

21h. Arribada al poble i tots al mateix hostal, és realment auster. Som al cul del món però els monopolis també hi funcionen a la perfecció, ja que pel preu pagat és realment un antre, però bé són 9 hores que hi passaré, i la majoria d'elles dormint.

El poble és realment un poble de l'oest. Un carrer d'un km amb quatre cases al voltant, un supermercat, un quiosc, hotels amb restaurants que tenen un estètica completament passada d'any i poca cosa més.

Bé, aquí s'acaba el relat del dia 1 de desembre, imagino que el de demà no serà massa diferent.

Big Ice: caminant per la glacera del Perito Moreno

2009-11-30T14:59:00.000-08:00

Finalment avui ha tocat dia d'esforç físic real: la caminada per sobre de la glacera Perito Moreno. Si des del vaixell les glaceres ja són impressionants quan et trobes sobre d'ella encara molt més, ja que més petit et sents dins una immensitat de gel que t'envolta. L'experiència és acollonant, perdoneu-me l'expressió.

Cal dir també que és dura ja que són 40 minuts de camí per la morena de la glacera, tot pujada, fins a accedir a la part superior del bloc de gel, 250km quadrats, que evidentment no hem recorregut, on hi hem estat unes tres hores. L'ascensió és en grup reduït de no més de 15 persones incloent-hi als dos guies, et col·loquen els grampons, l'arnés de seguretat i a caminar sobre gel. Van obrint camí ja que tot i passar per la mateixa zona, degut al vent i a la força del gel no hi ha camins marcats.

Les formes del gel són espectaculars i la intensitat de blaus que capta l'ull són innumerables. Realment ha estat dur a estones ja que ha nevat també, però l'esforç, l'experiència i el preu pagat ha valgut realment la pena.

El descens de la glacera es fa més suportable, malgrat el cansament acumulat, i tot el bo s'acaba. En aquest cas te'l fan acabar amb un vaset de whisky, que entra d'allò més bé després de l'esforç realitzat. Un petit premi per tornar sencer i a dormir a l'autocar els 80km que hi ha fins el poble.

Aquí s'acaba la meva experiència per les glaceres dels Andes. Demà inicio el camí per la ruta 40, ruta que creua la Patagònia tot seguint la Cordillera Andina. Són dos dies de viatge per un desert estèpic. Carretera i colors marrons, tot i un contrast que espero explicar-vos tan aviat com torni a tenir connexió amb el món ja que durant aquests dos dies estaré una mica perdut, però bé.

Salutacions al Jordi que s'ha afegit a la llista de seguidors, i aprofito per dir-te que avui el trekking l'he fet amb una parella de catalans que em recordaven la hòstia a tu i a la Marta, jeje ja us he trobat dobles.

Vinga una abraçada per tots i fins d'aquí a dos dies.

entre glaciars

2009-11-29T14:03:00.000-08:00

Quina passada de dia!!!!! He fet 230 fotos, així que imagineu, i si no n'he fet més no és perquè no valgués la pena, sinó per què m'hauria perdut la visió a ull nu, realment la forma en que s'han de veure aquestes meravelles.

El dia ha començat aviat, a les 6am m'he llevat ja que a les 7am em passava a buscar “el ramat” per embarcar en un dels catamarans, part del monopoli que segons m'expliquen, controla el negoci de les rutes per els braços glacials del Llac Argentina. El camí cap el llac són 80km de desert patagònic amb guanacs, llebres, ocells diversos que no sé identificar, i un paisatge feréstec però captivador alhora.

Ja a l'arribada i després de pagar l'entrada al parc, m'he volgut desprendre dels prejudicis pel tipus d'excursió, ja que era la única forma de fer-ho, i de totes formes crec que és millor que als turistes ens tinguin a tots controlats en determinades, sinó ho destrossaríem tot massa de presa. Casualitats de la vida he anat a parar al costat de quatre tietes teresines catalanes, amb les que m'hi he implicat poc, però una mica si que hi he parlat.

El paisatge perilacunar per ell sol ja és impressionant, però quan arribes a la zona on es comencen a veure els icebergs, un deixa de mirar l'entorn per centrar-se en la bellesa que molècules d'aigua són capaces de crear.

Degut al gran nombre d'icebergs no hem pogut arribar a la glacera Upsala, la de més alçada de la zona, però la visió d'aquests icebergs ho ha compensat plenament. Posteriorment després de navegar una altra estona s'arriba a una glacera més petita, però tots ens hi hem quedat embadalits ja que era la primera que veiem sencera des de l'aigua.

Per finalment dirigir-nos al mític Perito Moreno. L'excitació prèvia dels meus companys de viatge es calma quan ens trobem davant de la immensa paret de gel de 30 metres d'alçada, que combinada amb el vent, la llum, el vent i les muntanyes genera un estat de benestar important, però un sentiment de petitesa del ser humà que segurament pel fet d'anar sol em fa pensar en quin punt estem nosaltres amb nosaltres mateixos i en les relacions que establim amb el nostre entorn físic i emocional.

Aquest petit relat són unes sis hores de navegació en un entorn que recomano a tothom qui en tingui la oportunitat, i que la gaudeixi acompanyat per un vaset de mate (Edu que con azucar no está tan malo).

Patagonia

2009-11-28T16:49:00.000-08:00

Ja sóc al Calafate, punt de partida per gaudir dels glaciars. La ciutat no té cap tipus d'interés, cap n'hi un. És realment un xoc baixar de l'avió, trobar-se enmig d'un desert, fer uns 20km i trobar-se amb una ciutat completament artificial, a mi em recorda a Las Vegas en petit. Però és l'únic que hi ha si es vol gaudir de la bellesa natural que hi ha aprop.

Per altra banda estic content per l'hostatgeria on he anat a parar, Las Avutardas. És petita, en construcció, cap tipus d'encant excepte un llit magnific, i ho porta un paio molt amable. Ha estat una bona recomanació del madrileny que em vaig trobar a Ushuaia, ja que la resta d'hostetjeries que he vist són completament artficials, bé tot sembla de cartró-pedra aquí. Però deixo de queixar-me que no tinc cap dret a fer-ho, només és que estic xocat. A part demà l'únic que veure és aigua, gel i 300 turistes tirant fotos des d'un catamarà, i jo entre ells! jajaja. Potser hi haurà un dia que haurem de replantajar-nos el sentit del turisme i la forma en que el fem, però de moment jo continuo gaudint de les meves vacances.

La foto és del superaeroport del Calafate. Tots els aeroports són la hòstia aquí. Bé me'n vaig a sopar ràpid i passo de sortir per aquí ja que em fa repelús. A part m'he de llevar a les 6.30, perquè és tan dura la vida del turista??

ja fa una setmana

2009-11-28T09:41:00.001-08:00

Avui fa una setmana que va començar la meva aventura, i és també el dia que deixo Terra del Foc per endinsar-me en la Patagònia. La reflexió final d'aquests darrers dies és que l'experiència està essent molt bona, tan pel que fa al fruïment del entorn que estic descobrint així com per l'experiència vital que estic gaudint.

El dia d'avui és d'immpàs. Matí tranquil amb darrer passeig per la ciutat, capuchino a una cafeteria del centre, despedida de la Sra. Zapruski, i anada a l'aeroport, on estic ara tot esperant que s'enlairi el meu vol cap El Calafate. Avui toca vol curt, i per tan espero que el retard no sigui de més de mitja hora! ja us mantindré informats.

Una abraçada molt forta per tothom. Ja que malgrat estigui força ocupat vaig pensant de tan en tan en tots vosaltres.

passeig pel parc natural d'Ushuaia

2009-11-27T15:22:00.000-08:00

Bonic i relaxant dia passejant pel Parc Nacional d'Ushuaia. Faig la passejada acompanyat de la guia i d'una parella francesa força agradable. La passejada de quatre hores ha estat tranquil·la, dic passejada per què dir-ne trèking seria una mica massa pretenciós per la dificultat realitzada, però si que hi ha hagut moments en que el caminet, força enfangat, presentava cert nivell de dificultat. Res a dir dels paisatges, veniu vosaltres mateixos i feu-ne la valoració.

Després un dinaret de carn argentina acompanyada d'un vinet força bo, i per acabar la tarda una baixada de 40 minuts en canoa pel riu fins a la badia de Pataya. Això potser ha estat el més fluix del dia, però per altre banda he fet pectorals i espatlles una estona, jeje. A part de riure.

Ara mateix una mica trist perquè la meva estada a la part més austral del planeta s'està acabant. La veritat m'hi he sentit molt còmode aquí, però tampoc hi viuria pas. Ha d'ésser realment dur passar un hivern aquí, ja que ara que estem a finals de primavera hi ha un moment o altre del dia que és hivern també. Així que me'n vaig a festejar-ho, ja que no deixa de ser divendres vespre i aquí també es deu sortir.

Demà toca avió, creuo els dits i a veure si Aerolíneas es comporta i em fa canviar d'opinió, alhora que espero arribar a una hora decent al Calafate i poder lligar les excursions pel cap de setmana.

Pels que van a collir olives aquest cap de setmana, espero que us ho passeu molt bé, en colliu moltes i no passeu fred.

Navegant pel canal de Beagle

2009-11-26T16:28:00.000-08:00

Avui he fet 120 fotos!!!!! quina feinada a eliminar.

Avui el dia ha començat de matinada. Tocava passeig amb catamarà pel Canal de Beagle fins l'estancia Haberton, primer enclavament poblat per occidentals que van aconseguir contactar amb els pobladors locals Yamana. Després retorn a la ciutat amb bus pels boscos i muntanyes pre-antàrtics, i a només 1000km del pol sud.

La veritat és que ha estat una passejada turística i lleugerament massificada, però era la única forma de veure-ho i viure-ho tot, ja que sinó crec que és impossible. I al cap i a la fi relacionar-se amb altres humans turistes tampoc és tan greu, però si empipador i generador de sensació de ramat.

La veritat és que avui no sé massa que explicar. Els paisatges són tan espectaculars que un no sap que dir sense repetir-se, i crec que em passa una mica el mateix que amb Roma. És tan de tan i hi ha de tot, en la vessant paisatgística, que al final no valores, ni pots fer-ho, tots els detalls.

Bé, me'n vaig a sopar que ja són les 21h, encara que no m'ho sembli, i demà faig trekking i baixada en canoa pel parc natural en un grup reduït. Espero que el temps sigui com el d'avui, fred i ventós però amb un bon sol.

Per cert he desistit amb la connexió mòbil d'internet en aquest país, ja n'estic fart de provatures i de posar-hi pasta i sentir-me robat per “Claro”. Així que espero continuar informant-vos dia a dia, però potser no em serà possible en algun moment. Així que utilitzaré la fórmula d'escriure-ho i posteriorment publicar-ho quan em sigui possible.

Gaudir quatre estacions en un dia.

2009-11-25T15:40:00.000-08:00

Ushuaia és un món completament diferent a l'Argentina que havia conegut fins ara, o bé Buenos Aires és un altre cosa que no és la resta d'Argentina? Ja que tampoc es pot dir que conec realment el país i millor que per a respondre a aquesta contradicció esperi el final de viatge.

Avui ha estat un dia metereològicament divers i emocionalment intens. Ha plogut, ha nevat, vent intens, boira alta i baixa i ha fet sol; resumint que he gaudit de totes les estacions en un sol dia. Afirmació que crec que defineix el dia a dia de la zona, i que m'ha reconciliat amb tota la gent que treballa de cara el públic al sol·lucionar-se'm els problemes de connexió a internet i sense que ho haguessin de fer, ja que no era el seu problema, trobant gent que atén amablement tot i ser turista, taxistes que et parlen pausadament i no escolten la COPE, cambrers que et somriuen i no et cobren abans de servir-te, i gairebé tot el que hi vulgueu afegir.

Realment és un lloc amb un encant molt determinat i especial que pot impressionar a tots els que tenim alguna bombeta fosa i potser no tan al turista típic. Això pot sonar un pèl pedant ho sé, però la màgia dels contrastos combinats amb l'espectacular paisatge m'ha generat un cert punt místic entre la petitesa humana i la potència del nostre entorn, al que intentem controlar constantment però que ens continua i continuarà vencent sempre que es donin les condicions adients. Pot semblar que estigui fumat o bé que tingui una palla mental descomunal, però us asseguro que ni una cosa ni l'altre, tan sols tinc una sensació de benestar mental que feia temps que no gaudia.

Tornant a les coses pràctiques, demà faig una travessa pel canal de Beagle, uauuuuu. El cementiri de vaixells enfonsats més gran del món, per tant espero que el capità del catamarà no sigui novell. L'espectacle natural ha de ser una passada i tinc la càmera llesta per a fer-la funcionar constantment per a poder-vos torturar una mica més quan ho editi tot. També creuo els dits per a que el temps millori, però realment gaudiré del que la natura i la oportunitat que m'estic regalant m'ofereixi.

Ushuaia: la fi del món i el començament de tot

2009-11-25T07:32:00.000-08:00

SALUTACIONS A TOTS DES DE LA FI DEL MÓN!!! ara si que us tinc a tots per sobre meu, de latitut és clar.

Aquest matí a les 7am ja m'havia llevat tot emocionat. Havia quedat per esmorçar amb la Sra. Zapruski a les 9.30, així que a les 8.30 sortia a fer una passejada pel port de la ciutat. Realment impressiona veure't envoltat de muntanyes nevades i per l'escollera del port en el canal de Beagle.

Després ha tocat l'esmorçar amb l'hospedera, que m'ha tingut hora i mitja explicant-me la seva vida. Interessant, però explicada amb la parsimònia argentina d'una dona de 80 anys, i amb la sensació que a vegades les coses s'expliquen no com van passar sinó com un vol recordar que vàren passar.

També tinc les excursions planificades per aquests dos propers dies. Demà vaig a fer un trekking de tres hores més una baixada en canoa, el dia ocupat de 9 a 17. I el divendres una excursió pel canal amb catamarà i tornada envoltan el parc natural, de 9 a 19. Vaja que espero que sigui wapo. Prometo penjar les millors fotos. Bé ara vaig a veure si pujo al Martial i dino una mica.

També espero arreglar els meus problemes de connexió tan aviat com sigui possible, però crec que he perdut 200 pesos a favor de la companyia de telf claro.

camí d'Ushuaia

2009-11-25T07:23:00.000-08:00

Tot fent camí cap a la fi del món.

15.30h: Dia de transit avui. Matí de recol·locació de la maleta, un passeig sota una xafogor asfixiant i amb els texans posats, ja havia deixat l'habitació. Durant el meu passeig matinal una mica més i em mato, la ciutat està plena de sots i quan vas mirant i observant no és gens difícil esmorrar-te a l'asfalt. Una altre característica curiosa de la ciutat, és que hi plou constantment aigua dels aires acondicionats. Així que amb la combinació de d'aigua caient més sots hi ha moments que pares una mica boig. Malgrat tot la ciutat té un encant decadent, el barri de San Telmo, per on he estat aquest matí sembla un barri bohemi, amb tallers d'artistes neohippies i de restaurants on es pot dinar per menys de 5€, moment en que et sents afortunadament ric, però no tot és xauxa.

A la tarda ha tocat fer camí cap l'aeroparque (llegeixis aeroport de vols domèstics). Tot un super aeroport compactat entre la ciutat i la marronosa desembocadura del riu de La Plata. De moment sense problemes i esperant que no hi hagi demores per iniciar el vol.

Un altre tema és que la connexió mòbil d'internet no em funciona al haver-hi la possibilitat de que la maquinària estigui espatllada. No sé si serà el que em va dir la que m'ho va vendre i no vaig entendre, que m'havia d'esperar entre 4 i 5 hores per a que l'ordinador me'l detectés. No sé perquè però el deixaré tota la nit i sinó demà m'acostaré de nou a una botiga de “Claro” que amb la flema habitual em diran que m'ho agafi amb calma. Així que no sé quan serà la propera entrada al bloc.

Bé la següent entrada ja des de Ushuaia. Fins aviat i espero que a tots us moli la narració. S'accepten crítiques de tot tipus.

17.30h: El que m'havia temut. Ja fa una hora que hauria d'haver sortit, però el vol va amb dues hores de retard per incidències climatològiques. És a dir que amb molta sort arribaré a les 23.30, però ja ho veurem. Altre cop el “sentimos la demora”, i aquest aeroport em comença a caure a sobre.

Un altre tema és que no sé com avisar a la casa on m'hostatjo ja que tinc el telèfon al correu i no tinc accés a internet pel moment. La cosa es continua posant interessant. Ara ja només falta que perdi la maleta, ja que he facturat la superjaqueta, i em congeli viu. Seria un dia rodó però no acostumo a tenir tan mala sort, oi?. Continuarem informant, i per cert el Barça va guanyant 2-0 a l'Inter de Milà.

20.00h: Finalment ens hem enlairat i sembla ser que les incidències climatològiques són reals ja que tenim un vol mogudet, motiu pel que tothom està callat, fins i tot el grup de catalans que tinc asseguts darrera meu. Però la companyia ha decidit escatimar-nos el refrigeri, com ho aprofiten!!!!!!!

Definitivament arribaré a altes hores de matinada a Ushuaia, però al final he pogut contactar amb l'hostalera després d' entrar i sortir de la zona d'embarcament per trobar un ciber que funcionés i sembla que m'esperen.

22.30: Ens han explicat els motius del retràs del vol que ha estat que estava plovent i l'aeroport, bé la pista i poca més, no té mecanismes de senyalització amb poca visibilitat i per això el retard. Bé coses que passen. Però ja enfilant el segon tram, que sembla més tranquil però molt em temo que també ens quedarem sense sopar. I en poc més d'una hora ja hauria de posar els peus a terra, sinó em queden glaçats.

1.00h: Finalment a Ushuaia, 5ºC i el canvi de sensació tèrmica respecte a Buenos Aires és important. Degut al retràs m'he perdut l'aterratge que pel que he llegit és espectacular, però les vibracions al respecte són bones.

Estic allotjat a casa de la Sra. Zapruzki. És d'allò més retro, però amb el seu encant, vaja que en sintonia amb la pròpia Sra. Que espero poder-la fotografiar durant algun dels esmorzars que tinc amb ella. Pel que fa a l'allotjament també és bestial el canvi respecte a l'hotel “pijo”, “cool” i “trendy” on he estat aquests darrers tres dies. Vaja que continuo experimentant contrastos constans.

NOTA: La publicació es realitza hores més tard d'haver-ho escrit ja que els meus problemes de connexió encara no s'han resolt.

Matí estressant però finalment ha sortit el sol

2009-11-23T12:07:00.000-08:00

Avui, que era el meu primer dia laborable a Argentina, havia de resoldre temes importants per el meu futur vacacional. Primer de tot havia d'aconseguir els bitllets d'avió per als desplaçaments interns. Segons tenia entés, em sortien més barats si els comprava aquí, fet que ja no és veritat. Així que m'ha tocat acoquinar i pagar els preus que tenen per als no residents. L'excursió a la sucursal d'Aerolíneas ha estat tota una experiència de descordinació i estrés. Tot i fruïr d'un intercanvi que s'acosta al surrealisme quan en primera persona li pregunto al bidell d'aerolínes:
Joan: perdone, trabaja ud aquí?
Bidell: No, estoy contrado por la compañía.
Resposta que ha tornat a dir una altre vegada mentre m'esperava. Finalment he aconseguit els vols que volia i demà al vespre seré a Ushuaia, la ciutat més austral del planeta i el més a prop del pol sud que puc esperar a la meva vida.

També he arreglat el tema de connexió a internet quan deixi l'hotel i perdi el wifi gratis que tinc aquí. Això ha estat més senzill, però estic a l'espectativa quan l'instali, ja que aquí va tot a un altre ritme i no me'n acabo de fiar. Ja us ho explicaré, però no avui ja que m'he estressat prou.

La tarda ha estat molt més relaxada, malgrat una petita pluja després de dinar, ha sortit el sol i amb l'elevada humitat que hi ha la xafogor ha estat important. Però la passejada pel centre polític de Baires no me l'he perdonada. I realment continuo confirmant els contrastos existents en aquestes contrades.

Bé dia intens, però amb tots els temes arrenjats. Així que me'n vaig a fer una mica de gym, piscina i solàrium, ja que demà m'espera un altre dia d'aeroports. He d'arribar a les 21.30 a Ushuaia, però ja em veig arribant de matinada altre cop.

Salut i força.

mati de diumenge per la capital bonarense

2009-11-22T10:33:00.000-08:00

Amb la llum del dia es confirma la sensació que Buenos Aires arquitectònicament i com a ciutat del món desenvolupat es troba a 20 anys del que són les capitals i els pobles europeus (Edu comparto tu sensación). Però un cop superada la primera impressió i m'he llençat als carrers immensos i quadriculats, motiu pel que he caminat molt però no m'he perdut. He acabat tenint la sensació que ni som tan iguals però tampoc tan diferents.

M'he dedicat a explorar, intentant obrir el mínim el mapa ja que per avui no tenia cap projecte concret, el centre polític i econòmic de la ciutat. És interessant ja que crec que és una bona mostra del com es va construir la ciutat per part dels seus fundadors europeus i imperalistes. Però malgrat que la ciutat és buida per ser diumenge, la vida comercial i de cultureta popular no està gens malament.

Però per avui ja n'hi ha prou de caminar. Ara me'n vaig a fer una mica de gym, aprofitant que avui el tinc dos pisos per sobre de la meva habitació. I aquesta nit ja es veurà.

Per cert he descobert la seu del que és una de les nostres primeres ambaixades. Pura casualitat però me la trobada de morros als 10 minuts de passejar-me pel centre. I la foto del meu careto és per a que veieu que realment estava davant de la "Casa Rosada" i la "Plaza de Mayo", que me les imaginava més grans.

ja a l'hotel

2009-11-21T21:21:00.000-08:00

Hola familia, amics, seguidors i tots aquells a qui els interessi. Finalment ja sóc a Buenos Aires BOLUDOS!!!!

La veritat és que el vol és realment una pallissa descomunal. I les 23h no són hores per arribar a una ciutat nova, on l'aeroport internacional sembla més una fireta de poble que altre cosa, però no començo criticant que un és una mica "pijo" i s'ha buscat un bon hotel, on ja hi estic instalat, per a passar el trànsit.

La veritat és que de moment tot molt bé, malgrat no he sopat però ja esmorçaré demà. Ara són les 2am hora local i les 6 hora peninsular i encara sense dormir. Però ja em retiro, em poso les meves noticies de la tv, que sempre relaxen i em preparo per començar la descoberta. Tot i que mínima ja que BAs la penso gaudir amb l'Edu.

durant el vol

2009-11-21T21:17:00.001-08:00

DIA 0. VOL I ARRIBADA.

L'avió s'enlaira a les 14h, una hora més tard del previst, i teníem 10489km per endavant. Per aquest motiu se'm planteja el dubte del per què arribarem a l'hora prevista? a no ser que ens enganyin sistemàticament sobre els horaris previstos de sortida i el temps real de vol.

En el moment que escric això devem estar a la meitat del vol amb un mar de núvols sota meu i l'avio trontollant una mica de tant en tant. Però sense incidències destacables excepte que les hostesses són més seques que les infermeres de la Dexeus (jajajaja que és broma compis) i que m'he tirat la beguda a sobre i vaig amb una taca gegant als pantalons. A veure si ho poso de moda com aquell anunci de TV, llàstima que ja no sigui una idea original.

La teca ja ens l'han donada, però res d'especial. Jo m'esperava un “asado” però m'he quedat amb una pasta rebullida i dues fulles d'enciam. Vull berenar però encara no toca, i em temo que quan arribaré a l'hotel ja serà passada mitjanit.

També volia dormir, i he fet tots els possibles per a posar-m'hi bé. No hi ha hagut manera de fer-ho més de 30 minuts seguits. Així que res ara mateix gaudint de l'experiència de veure IGOR, peli de dibuixos en VO. Però ja només em quedem 7 horetes més de vol, ànims per a mi mateix que no ha estat res!

12 HORES DINS D'UN AVIÓ.

Tan d'avió ja comença a cansar. M'he posat al dia de les tertúlies polítiques que tenia pendents d'escoltar i de la música que em venia de gust sentir. Per cert us recomano que experimenteu l'àlbum d'Estanislau Verdet “l'all ho és tot pels anglesos” i amb un altre descobriment que és “el petit de cal Eril i les sargantanes al sol”. Animeu-vos-hi que estan bé i sonen diferent i nou..

fent cua per embarcar!

2009-11-21T03:02:00.000-08:00

Malgrat la mala fama que pugui tenir aerolíneas pels Argentins que conec, fins al moment tot ha anat rodat, i per ara tot facturat i esperant per embarcar. Pels que dubtaven de mi i la meva maleta us dic que no m'he passat del pes i que em moc a la ratlla dels 20kg, així que no tindré problemes, jeje.

Ara ja amb el neguit típic previ a agafar un vol i més aquest que és de 13h, el més llarg que he fet mai.

La propera entrada ara si que des d'Argentina!!!!!!

hores finals

2009-11-20T07:44:00.001-08:00

Bé finalment tot arrenjat i només em queda afeitar-me i rapar-me. Poca cosa en definitiva.

La propera Buenos Aires!!!!!! poc més de 13.000km, jeje.

BONA ESTADA PER A TOTS!

per cert!

2009-11-18T14:02:00.000-08:00

Ja es poden deixar comentaris sense estar registrat, bé com a anònims, però signeu-los.

el moment s'acosta

2009-11-18T13:56:00.000-08:00

Després d'un interessant i atrafegat dia netejant i netejant i només netejant, al final he tingut temps per a començar a fer la maleta. Quina alegria veure que d'entrada hi cap tot, espero que quan l'acabi continui així de content i no hagi de treure coses, com sempre.

Bé tampoc us vull aburrir amb els preparatius. Espero publicar alguna cosa més interessant properament. Però si que no puc deixar de dir que l'excitació continua en augment!

3 dies i tot per fer!!!

2009-11-17T14:33:00.000-08:00

Només queden tres dies per la marxa i encara ho tinc tot per fer!! Visca la improvització i a sobre avui m'ha donat per netejar el niu, ja que me'l pinten mentre sigui fora.

Com sempre la maleta a darrera hora i amb massa coses dins, però "per si de cas". Imprevistos de darrera hora d'Aerolíneas Argentinas que em fa sortir tres hores més tard, cap problema per això, però em fan arribar a mitjanit a Buenos Aires, cap problema tampoc.

L'excitació va en "crescendo" mentre es va acostant la data esperada. Ja no queda temps per a començar-ho a disfrutar.

Definint la ruta

2009-11-15T11:46:00.001-08:00

Entrant a la setmana final tot va agafant forma, tot i que fa un mes que no em miro la guia. Però cal deixar lloc a la improvització.

Tot i això el pla de viatge previst és:

21/11/09: Buenos Aires.

24/11/09: Ushuaia.

28/12/09: El Calafate.

31/11-2/12: Ruta sud-nord per Patagònia, Ruta 40 del Calafate a Bariloche.

3/12/09: Bariloche.

6/12/09: Ruta oest-est per la Patagònia, Ruta 25 de Bariloche a Puerto Madryn.

9/12/09: Iguazú.

11/12/09 Rosario.

14/12/09: Buenos Aires.

20/12/09: Vol de tornada a Barcelona.

De totes formes, s'accepten suggerències!

Setmana abans

2009-11-11T01:38:00.000-08:00

Bé l'inici del descobriment ja s'apropa i el neguit previ al viatge ja fa dies que hi és present. Les ganes de marxar són grans, així que passi aviat la setmana que encara falta, mentrestant els preparatius del viatge s'acceleren.